Jaume Renyer

Unitat Nacional Catalana ha convocat una concentració dijous vinent a la plaça de Sant Jaume amb el lema, “Contra l’integrisme islàmic”.

He de dir d’entrada que no conec personalment a cap dels militants d’UNC, solament he seguit la seva evolució a través de la xarxa.  Aposten per la construcció d’un “espai polític nacionalista d’arrel identitària” seguint el fil del nacionalisme català auto-concebut com “unitari”, entenent l’alliberament nacional com un objectiu polític per damunt d’ideologies de dretes o esquerres.

En molts països europeus (entre els flamencs o els irlandesos) aquest corrent ha tingut, i té avui per avui, una forta implantació. En el cas del nacionalisme català contemporani el pes de les idees socialistes ha eclipsat aquesta mena de moviments, que alguns col·lectius independentistes de caire comunista titllen de feixistes.

El fet és que els d’UNC convoquen a manifestar-se contra l’integrisme islàmic. Fet que, veig venir, encresparà altres grups independentistes que mantenen una actitud de simpatia amb la causa àrab, (que veuen contraposada a l’imperialisme ianqui i el sionisme).  Sóc dels que creu que no és el moment de fer manifestacions d’aquesta mena, fàcilment manipulables per elements externs als convocants, i menys en un moment en que al nostre país funciona, relativament bé, el procés d’integració de la població musulmana nouvinguda. Si els atemptats gihadistes al metro de Barcelona s’haguessin materialitzat, desgraciadament estaríem en una altra situació i llavors si que seria procedent una manifestació de repulsa.

El segon lema de la convocatòria d’UNC és “Construïm la Catalunya democràtica”. Aquest el trobo plenament encertat, sempre que efectivament vagi acompanyat d’una actitud congruent amb l’enunciat.  Defenso la llibertat, estic contra el gihadisme i no acuso de feixistes els d’UNC, però veig amb preocupació la dinàmica que eventualment es pot derivar d’aquest tipus de manifestacions, o de les possibles contra-manifestacions que es puguin convocar.

Post Scriptum, 5 de febrer del 2016.

Unitat Nacional Catalana, creada el 23 de gener del 2000 s’autodissolgué el 23 de juny del 2014 publicant aqueix comunicat:

Unitat Nacional Catalana, organització nacionalista, ha recorregut durant 14 anys un camí de lluita constant per la independència de Catalunya a través de la unitat de tots els independentistes.

Des d’UNCat fem un balanç positiu del procés endegat pel nostre país cap a l’alliberament nacional. Arribats a aquest punt, creiem oportú anunciar que s’ha assolit un dels nostres objectius: la unitat del moviment independentista sota una mateixa organització i animem a tots els homes i dones de Catalunya a participar-hi per la llibertat i la democràcia del nostre país.

Tanmateix, el segon objectiu d’UNCat és el d’assolir una Catalunya catalana. En aquest sentit malauradament no podem ser tan optimistes i volem alertar del perill que corren la nostra llengua, tarannà i costums si no aconseguim un estat propi que ens protegeixi d’un món cada cop més globalitzat. Tot i això l’estat català, no només és necessari per conservar la nostra identitat. Les eines d’un estat atorgaran la garantia i l’avenç dels drets socials de tots els catalans que són amenaçats avui dia per un estat espanyol jacobí i corrupte.

Ara mateix qualsevol militància patriota té el deure de vetllar per la unitat que és garantia de l’alliberament de la nostra terra. Un cop assolida la independència, arribarà el moment en que els nacionalistes ens haurem de reorganitzar per garantir la continuïtat del llinatge català. Així doncs, els militants d’Unitat Nacional Catalana han decidit per unanimitat  la dissolució de l’organització com a acte patriòtic.

Volem encoratjar i animar a tots aquells germans nostres que viuen a la Catalunya del Nord, a la Franja, al País Valencià i a Ses Illes a seguir llur lluita, ells són peces claus en el sí de la nació catalana i és com a conseqüència del seu esforç que aconseguirem la reunificació de la nostra terra.

Unitat Nacional Catalana cedirà el patrimoni econòmic a aquelles organitzacions que treballen per la cultura i la llengua de la nostra nació.

VISCA CATALUNYA LLIURE I CATALANA

Post Scriptum, 25 de novembre del 2021.

He trobat a un apunt publicat a Racó Català el 29 d’agost del 2007 la reproducció d’una entrevista a Bonaventura Niubó i Niubó extreta de la revista Pàtria, òrgan de l’independentisme unitari que crec interessant pel que fa el personatge:

“Ventura Niubò va ser elegit President d’UNC al darrer Congrés, amb aquesta nominació s’ha volgut retre homenatge a un home que sempre ha lluitat per ser fidel a la seva ideologia: el nacionalisme català, des de l’època anterior a la Guerra Civil quan es va incorporar a Estat Català fins ara mateix tot siguent un dels fundadors d’UNC.

On militaves abans de la guerra del 1936?

Militava a Estat Català que fundaren l’ERC (Macià, Aiguadé, Ventura Gassol, Dencàs). Però sense ser-ne soci també col·laborava amb la gent de Nosaltres Sols! Abans, érem un bon grup d’amics i fèiem excursions, trobades,… érem tots força joves. El nacionalisme dels anys 30 estava ple de grups nacionalistes però la gran part girava entorn d’Estat Català i de les JEREC (Joventuts d’Esquerra Republicana Estat Català).

Com era la vida política d’un jove independentista en aquells anys?

Home llavors era molt divertit perquè a cada poble hi havia un casal nacionalista, en tots ells hi havia una mica de bar on es podia fer un mos. Els militants nacionalistes a l’hora de combatents érem amics, existia una gran unitat malgrat ser de diferents organitzacions. Des d’aleshores sempre he sigut d’Estat Català, mai he perseguit cap càrrec, sempre he conservat el meu sentiment nacional.

Al 36 devia tenir uns 16 anys. Vares anar a la guerra?

Sí! I per quinze dies vaig ser voluntari. Però me’n vaig penedir de seguida al veure que el front era un desgavell. Els comunistes tant sols afavorien a les seves unitats i boicotejaven a les unitats militars que depenien dels anarquistes o dels nacionalistes catalans que fins i tot foren perseguits pel sol fet de ser això mateix, nacionalistes catalans. Llavors em vaig allistar a l’oficina del PSUC al Hotel Colom de la Plaça Catalunya de Barcelona perquè ma mare no volia que m’allistés a les columnes d’Estat Català perquè tenia por que em matessin. Vaig ser a Torregrossa i a l’Ebre on vàrem rellevar els Internacionals, a Gandesa, els meus companys foren destrossats per l’ofensiva franquista jo em vaig salvar per què era a un curs de capacitació de caporal. Realment va ser una carnisseria.

Vares conèixer patriotes històrics com Daniel Cardona, Josep Dencàs o els germans Badia?

Sí que en vaig conèixer. A més, la primera estelada que es va penjar on els germans Badia foren assassinats la vaig posar jo, allà al carrer Muntaner. També vaig conèixer a molts dels que van a actuar a la resistència de Nosaltres Sols!, un grup molt paramilitar.

Perquè ets ara d’UNC?

Justament vaig ser-ne un dels fundadors. Amb la intenció de ser la continuació d’Estat Català perquè l’original pròpiament dit ja no hi és, i per tant UNC recull les idees d’Estat Català. Cada organització te un període de temps i ara UNC recull la tradició de lluita dels companys que militàrem a Estat Català.

Creus que UNC recull l’esperit d’organitzacions com Nosaltres Sols! o Estat Català?

Les mateixes és clar, això sí. Perquè UNC no recull tant un sol sector ideològic diferenciat , sinó que tots perseguim el mateix, la nostra única finalitat és la llibertat de Catalunya. No ens plantegem si som de dretes o d’esquerres, ens uneix a tots el mateix sentiment de llibertat, d’independència i catalanitat.

Perquè creu que l’independentisme català està tant dividit políticament?

Doncs perquè impera la idea sociopolítica, cada grup vol diferenciar-se per la seva ideologia social deixant de banda o a un segon terme la lluita per la independència.

Que n’esperes del govern català?

Malament! Quan un partit exclama “visca Catalunya lliure” i després s’associa amb el partit del ZP, i del Rodríguez Ibarra… No tenen perdó de Déu els que han posat com president de la Generalitat a un espanyol, en José Montilla, això que ho hagués fet el PSC o el PP rai, però que siguin els que s’anomenen independentistes! Molts hem deixat de creure en ERC, han deixat l’independentisme a canvi d’unes poltrones, el nacionalisme català està orfe.”