Jaume Renyer

Els catalans celebrem el cap d’any, els castellans “el fin de año”. Dues maneres contraposades de festejar una mateixa data, en el fons reflecteixen mentalitats diferents (hi ha moltes altres frases fetes que mostren aquesta visió oposada de la mateixa realitat, per exemple quan diem de cap a peus, en castellà diuen “de pies a cabeza”).

Aquestes referències lingüístiques em porten a tenir sempre present, i a avaluar, l’evolució contraposada del nacionalisme espanyol i el català ara que som a l’inici d’un nou any. Aquest 2007 que acabem de deixar enrere l’espanyolisme s’ha fet més fort i agressiu: la jerarquia catòlica ha retornat al “nacional-catolicismo”, el PP tanca TV3 al País Valencià, el PSOE s’ha desfet del lema-farsa “España plural”, es fa enrere en la devolució dels “papers de Salamanca”, no publica les balances fiscals i es disputa amb el PP l’hegemonia de l’espanyolisme. Per enguany el govern Zapatero anuncia l’inici dels actes commemoratius de “la guerra de la independencia” (1808-1814) contra França, que se centrarà en reivindicar un nacionalisme espanyol liberal i modernitzador ja des del segle XIX, contraposant-lo al caràcter retrògrad del basquisme, el galleguisme i el catalanisme.

Del costat català, sense voler ésser exhaustiu, s’ha de constatar el fracàs de l’autonomisme com a opció de futur, el nou Estatut està mort ja abans d’entrar plenament en vigor, i aquest fet pot convertir-se en un llast pel govern d’Entesa. De moment, l’èxit relatiu de la presència catalana a la Fira de Frankfurt és dels pocs elements positius del 2007. A nivell de resposta popular ha estat un revulsiu la campanya antiborbònica i l’aparició, amb força, de les CUP. Els primers passos d’una assemblea d’electes locals per la sobirania també s’han d’anotar en el balanç positiu. Però políticament, en termes generals, ni l’anunci del referèndum pel 2014 ni la refundació del catalanisme per no se sap quan, situen CIU i ERC en condicions de prendre iniciatives efectives de caire estratègic cara a un procés real d’autodeterminació. L’any 2008 es preveu, doncs, de crisi econòmica (aturada de la construcció) i política (sentència del Tribunal Constitucional), a nivell català.

L’integrisme d’estat espanyol es rearmarà amb un possible pacte PP-PSOE per fer front a la consulta convocada pel lehendakari Ibarretxe,  prevista pel 28 d’octubre, i també per barrar el pas a qualsevol altra iniciativa sobiranista sorgida des de Catalunya. Sortosament pels kosovars, Espanya no pot fer res per impedir que siguin independents d’aquí a pocs mesos.