L’esquerra de la llibertat (IX)

Aureli Argemí ha publicat aquesta ressenya del meu llibre “L’esquerra de la llibertat”  a la revista “Europa de les nacions” número 64, tercer trimestre de 2007

“Al pròleg, escrit pel veterà i eminent polític Heribert Barrera, bon coneixedor del tema del llibre, llegim unes frases que indiquen la calu per a interpretar el contingut d’aquesta obra: “Renyer constata que les dues grans realitats del món actual són el ressorgiment dels pobles oprimits (que ha determinat que el nombre d’estats independents no hagi deixat de créixer des del final de la Segona Guerra Mundial) i la consolidació del mercat com a instrument de regulació de l’activitat i del progrés econòmic. Per a Renyer, el republicanisme […] ha d’intentar canalitzar i corregir en el que calgui aquestes dues grans realitats” (pàg. 10). En un context així, què hi juga el republicanisme, i més concretament el republicanisme català, que centra l’atenció de l’autor de l’obra?. Al llarg del llibre, Renyer ens va assenyalant l’evolució que ha tingut la idea republicana en general i, d’una manera específica, a casa nostra, i ens tramet la seva creença que el republicanisme ens dóna una sèrie  d’idees i plantejaments polítics, socials, culturals, etc.. que el situen entre el liberalisme i la socialdemocràcia, els dos sistemes que han aconseguit fer-se un lloc preeminent dintre d’Europa.

Una de les aportacions més importants d’aquesta obra és que toca un tema poc estudiat, malgrat la seva importància objectiva, i el fet que presenta anàlisis detallades i acurades del que significa l’espai que ha ocupat el republicanisme en la nació catalana i la manera d’encarnar-se avui en la nostra societat. Com era d’esperar -el títol del llibre ho explicita- Renyer s’entreté més a assenyalar-nos el seu punt de vista, fonamentat, sobre l’actualitat del republicanisme dintre de les coordenades d’allò que és Esquerra Republicana -avui, de nou, un partit de govern- i d’allò que pretén assolir: la independència del nostre país.

Renyer ens explica com ha anat evolucionant el republicanisme -sobretot a partir dels anys vuitanta- des que independentisme i republicanisme s’han anat interrelacionant amb força, sovint de forma difícil i complexa, dintre d’ERC. Aquesta interrelació és, avui, amb la participació d’ERC en un govern autònom de coalició amb partits no independentistes, especialment complexa.

Davant d’aquesta realitat que pot desfigurar l’ideari d’ERC (en la pràctica, ERC he de fer molts equilibris polítics, necessaris per a continuar governant), Renyer posa en relleu que, de cara al futur, “ERC, a més de reforçar el seu perfil ideològic, té el repte d’encetar un projecte estratègic que, sense caure en el clos defensiu d’un catalanisme tancat sobre si mateix, s’obri als sectors socials, econòmics i culturals favorables a una catalanitat integradora, amb voluntat de sobirania i organitzativament autocentrada. Aquesta confluència de voluntats s’hauria de plasmar en un pacte que es podria anomenar “Compromís per la Sobirania”, susceptible de ser sigant per tots els agents que comparteixen ja des d’ara aquest horitzó” (pàg. 252).”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *