Roc Llop i Convalia, (Miravet, 31 de desembre del 1908 – París, 15 d’agost del 1997), fou un mestre, sindicalista llibertari i poeta que morí a l’exili. L’any vinent l’Ajuntament de Miravet, a iniciativa del batlle Antoni Borrell, organitzarà un seguit d’actes commemoratius amb motiu del centenari del seu naixement.
He sabut d’aquesta iniciativa a través del bloc de l’Emigdi Subirats, un dels impulsors de la commemoració, i ràpidament m’he posat en contacte amb ell i l’alcalde Borrell. El meu propòsit és col·laborar en els actes que es preparen. Algun cop amb els historiadors Josep Sànchez Cervelló i Jordi Piqué havíem parlat de recuperar la figura de Roc Llop però mai personalment he passat de les bones intencions.
Vaig conèixer Roc Llop l’any 1985, a París, on ell vivia des del final de la Segona Guerra Mundial. Jo havia obtingut una de les cinc beques que el “Ministerio de Administraciones Publicas” atorgava a funcionaris d’administració local per ampliar estudis a l’Institut Internacional d’Administració Pública. Les tardes vagaroses que, de tant en tant, tenia les aprofitava per anar a la seu de la CNT a les afores de París i xerrar amb Roc Llop. Uns mesos abans m’havia caigut a les mans un exemplar de la revista “Terra Lliure”, de caràcter llibertari i feta íntegrament en català, així que tenint l’ocasió de conèixer els redactors que l’editaven m’hi vaig presentar un vespre de tardor. La redacció era d’una austeritat espartana, els llibres que omplien els prestatges, d’autors llibertaris hispanoamericans i europeus d’abans de la guerra, estaven pulcrament ordenats. Roc Llop estava acompanyat d’un parell d’homes de la seva generació, antics minaires del Bergadà crec recordar, que l’ajudaven en les tasques d’administració de la revista. Ell n’era l’ànima i l’autor de molts dels escrits que hi apareixien, tots de temàtica llibertaria, cultural catalana i antifranquista.
Roc Llop va aconseguir sobreviure quatre anys als camps d’extermini (Mathausen i Gusen), on tants catalans hi varen trobar una tràgica mort, entre els quals el seu pare. D’aquella terrible experiència en va deixar testimoni en l’obra que Montserrat Roig va dedicar als “Catalans als camps nazis” i sobretot, en el seu llibre “Poemes de llum i tenebra”. Encara m’impressiona si el rellegeixo per la gran humanitat que traspuen en les seves paraules, escrites sense odi, quan recorda els patiments passats. Va ser guardonat com a poeta en els Jocs Florals de París (1965) i Amsterdam (1974) i com a tal cal reivindicar-lo. Però l’aspecte que el singularitza i el projecta cap als nostres dies és la seva obra com activista llibertari català plasmada en les pàgines de “Terra Lliure”. Les seves col·laboracions, anònimes la majoria, reflecteixen una mentalitat d’una època ja passada que ens convé recuperar com a poble. El seu és un anarquisme culte, tolerant, radical i depurat dels aspectes sectaris i tenebrosos que altres llibertaris van practicar durant la guerra del 1936 al 1939.
Roc Llop era un home de la terra, que l’estimava i la defensava amb fermesa i sensibilitat. No acabava d’entendre el tipus d’independentisme que, jo l’hi explicava, renaixia a Catalunya (el del PSAN, MDT, Terra Lliure), però li agradava debatre sobre la qüestió nacional i la solidaritat entre pobles. Hi vaig mantenir contacte epistolar durant un temps, l’última vegada, un any abans de la seva mort. Des de Tarragona ciutat, on ell va desenvolupar bona part de la seva carrera de mestre, també ens podem afegir a la recuperació de la memòria d’aquest poeta i llibertari miravetà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
bon dia
el meo avi se va morir en 1997 y no en 1991, si se puede acer la cerection seria bien para su familia:gracies a tots por su interes a el poeta Roc llop
Perdon, no escribo bé el Català. Nadine PETEL-LLOP
contact : nadine_petel@hotmail.fr 06.83.57.31.41 mobil 01.43.91.03.57 casa