Rellegint Robert Surroca: “ERC, PSC i ETA”

En una trobada recent amb el mestre de patriotes Robert Surroca i Tallaferro va sortir a la conversa la reunió entre ERC i ETA que el diari ABC va esbombar justament avui fa catorze anys. Uns anys abans, va enviar una carta al diari Avui que fou publicada el 5 d’octubre del 2002 on explicava unes gestions per ell realitzades a instàncies d’un dirigent del PSC en la mateixa línia que les que va protagonitzar anys més tard qui era aleshores secretari general d’ERC:

“Els despropòsits que s’han dit contra Carod-Rovira, per les seves converses amb Herri Batasuna, m’obliguen a explicar uns fets que van passar l’any 1986. Cal recordar que aquell va ser un període de gran activitat del comando Barcelona, amb l’explosió de diversos cotxes bomba a la capital catalana.

Un antic militant del Front nacional de Catalunya i alhora persona amb qui m’unia un gran afecte, en Josep Munté i Rodríguez, que estava enquadrat al PSC, on hi havia anat amb l’avi Cornudella a través del PSC-Reagrupament, va telefonar-me el 20 de novembre del 1986 per veure’ns. La seva proposta, que venia d’un dirigent del PSC que residia, políticament, a Madrid, era que cerqués la possibilitat de parlar amb membres de Terra Lliure per, a través d’ells, contactar amb ETA i intentar que aturessin la seva activitat a casa nostra: recordem que Barcelona acabava de ser declarada seu olímpica.

Coneixedor, en Munté, que jo era amic personal d’alguns dels militants incorporats a Terra Lliure, i com que com a antic membre del Consell Nacional del FNC tenia coneixement que el nostre partit havia passat a França a través de Catalunya més de 30 militants de l’organització basca fugitius de la repressió franquista, va considerar que podia fer les gestions oportunes encaminades a aconseguir aquest objectiu.

La contrapartida era l’alliberament dels empresonats i el retorn dels exiliats de l’organització armada catalana. No cal entrar en els detalls dels contactes amb els exiliats (29 i 30 de novembre del 1986) ni amb els empresonats (desembre del 1986) que van veure viable la proposta. Aquesta no va reeixir, quan ja s’anava perfilant, ja que en Munté posteriorment va dir-me l’alliberament i el retorn havien de passar per la reinserció, condició que ningú va acceptar.

Tant la proposta, avortada, d’aleshores, d’un sector dirigent del PSC, com la d’ara d’ERC només són dignes d’elogis, ja que tenen com a objectiu evitar sofriments al nostre poble. Si cal culpabilitzar algú de l’actual situació a Euskadi és al govern del PP, que va fer fracassar una treva d’un any i mig per rendiments electorals a Espanya, demostrant la seva incapacitat i nul·la voluntat per resoldre un problema que només amb el diàleg pot arribar a una solució.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *