Josep Maria Vall i Comaposada, va publicar ahir a E-Notícies aqueixa ressenya biogràfica a la memòria de l’eminent sacerdot catòlic Jaume Brufau i Prats, que reprodueixo atès que el finat va ser professor de Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona i vaig tenir el goig -per poc temps, ja que a finals del 1975 deixà la facultat- de ser alumne seu, conservant encara les lectures que ens va lliurar sobre la matèria:
El passat dissabte 2 d’abril moria als 92 anys el doctor i prevere Jaume Brufau i Prats, catedràtic emèrit de Filosofia del Dret i consiliari de la Universitat Abad Oliba CEU de Barcelona. En uns temps massa sovint dominats per la banalitat constant i el culte a la mediocritat com els actuals on, com cantava Discépolo, “vale Jesús lo mismo que el ladrón”, és perfectament comprensible que el seu traspàs hagi passat inadvertit per a gairebé la totalitat dels mitjans de comunicació.
Mossèn Brufau va néixer a Mataró el 1923. Va estudiar a l’escola de Santa Anna i als Salesians i quan va esclatar la Guerra Civil va anar a viure a Salamanca. Brufau hi va viure 30 anys, on va ser ordenat sacerdot i també es va doctorar en dret. La seva tesi doctoral sobre el pensament polític de Domingo de Soto, publicada per la universitat salmantina el 1960, encara no ha estat superada i segueix sent de referència obligada en l’àmbit acadèmic. Era un gran expert en la Segona Escolàstica i en la teorització de la dignitat de la Persona. També es doctorà en Ciències Polítiques a la Universitat quebequesa de Laval.
Enamorat de la seva ciutat natal, el 2010 va cedir el seu extens fons bibliogràfic, amb més de 13.000 llibres i documents a la Biblioteca Caixa Laietana, amb la condició que restés a Mataró i no es dispersés. Prova de la seva immensa inquietud intel·lectual és que el 2013 va ser-li concedit un accèssit del Premi Iluro per la seva darrera obra “De xerric a capità d’empresa”, escrita a partir de les memòries autògrafes del seu pare, Joan Brufau i Cusidó, que havia estat alcalde de Mataró. La seva darrera obra de caire memorial va ser publicada fa pocs mesos: “L’ahir que és també l’avui”.
Vaig tenir el privilegi de conèixer aquest homenot fa just deu anys, al 2006 a la UAO, de la mà del Dr. Marc Escolà. Poc temps després acceptava dirigir la meva tesi doctoral sobre la torre de Bellesguard. Han estat uns anys veritablement inoblidables i apassionants al seu costat. Mai podré comptar tots els moments entranyables que m’ha atorgat la seva sincera amistat: les apassionants converses al seu despatx de la universitat, el guiatge excepcional en l’estudi i la recerca, l’exemple vívid del rigor i la perfecció acadèmica, la bonhomia i l’amabilitat que mostrava amb qualsevol que s’hi atansés o la seva profunda fe en Déu i Catalunya.
Tantes i tantes coses bones, tants instants únics i irrepetibles que ara només romandran en el meu agraït record. I és que tinc el goig de poder dir que mossèn Brufau va ser per a mi mestre, amic, llum i guia. No exagero. Tothom qui va tractar-lo pot assegurar que, més enllà de sa ment privilegiada i una immensa saviesa, va ser un model íntegre de vida cristiana i compromís amb el país, encarnant les millors virtuts de l’Església catalana.
La darrera vegada que vaig veure al mossèn en vida va ser uns dies abans que ens deixés. Ja molt feble però malgrat tot lúcid, encara vam estar parlant una bona estona a la seva habitació de la residència sacerdotal de les Corts. Vàrem comentar moltíssimes coses en aquella última conversa. I més ens haguéssim esplaiat si cap dels dos hagués sospitat que seria el darrer cop que parlaríem en aquest món. El saber que no ens hem de callar res quan encara hi ha molt per dir, que cal aprofitar al màxim el temps que passem amb aquells que ens estimem, ha estat la lliçó final que m’ha ensenyat.
La mitologia grega atribueix a l’endeví Calcant la profecia que l’heroi Aquil·les hauria de triar entre una vida curta i gloriosa o una de llarga i intranscendent. L’exemple del Dr. Brufau ens mostra que el que realment determina la fecunditat d’una vida –sigui curta o llarga- és la voluntat de transcendir mitjançant el coneixement i els actes que fem amb ell. I aquesta transcendència agafa el caire més gloriós i sublim si s’hi arriba de la manera més generosa possible, que és el llegar desinteressadament als altres aquest coneixement.
Descanseu en pau, Mossèn Brufau, us heu guanyat amb escreix el repòs etern. Sense vós el camí serà més aspre però, tanmateix, el vostre record ens esperonarà incansablement vers la bondat i l’excel·lència, tai i com així ens mostràreu en vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!