Algèria, crisi d’estat i conflicte entre àrabs i amazics

Algèria, el gran estat del Magrib, és a les envistes d’una nova crisi d’estat (potencialment equiparable a la patida arran de la victòria electoral del FIS l’any 1992 i el posterior cop militar) arran de la crisi econòmica derivada de la baixada de preus  dels productes d’un model obsolet centrat en l’explotació del petroli i el gas. El octogenari resident Bouteflika és políticament i vitalment en fase terminal i la lluita entre els diversos clans (el partit únic, el Front d’Alliberament Nacional, l’exèrcit, els serveis de seguretat)  que es disputen el poder fàctic en vistes a la seva successió senten l’amenaça del ressorgiment del gihadisme, alhora que  no saben com aturar el conflicte identitari entre àrabs i amazics que ha escalatat avui novament a Ghardaïa amb més de vint morts, la majoria mozabites.

Els independentistes cabíls del MAK han llençat una campanya de solidaritat i mobilització per tal de trencar el setge informatiu que envolta la lluita pels seus drets de la comunitat amaziga del mozabites.

La periodista libanesa Lina Kennoude publica abans dáhir un article a L’Orient-Le Jour “L’Algerie, une nation toujours à la recherche de ses institutions”, on analitza com Algèria acaba de commemorar cinquanta-tres anys d’existència com a estat independent enmig d’un clima de neguit social i  manca de perspectives de democràcia i prosperitat. Entre els estats europeus, especialment França, hi ha la temença que la desestabilització interna del règim tardo-socialista i arabitzant s’afegeixi a la fallida primavera àrab  líbia i a les amenaces que planen sobre la fràgil democràcia tunisiana.

Post Scriptum, 30 de juliol del 2015.

Segons informa el digital Kabylie News en la seva edició del proppasat 21 de juliol la premsa algeriana arabista i progovernamental comença a escampar que “Les berbéristes d’Algérie et du Maroc sont en relation avec Israël”.

Post Scriptum, 18 d’agost del 2015.

Amb retard llegeixo la crònica valenta (publicada el proppassat 13 de juliol) d’un periodista i escriptor algerià que cada cop m’agrada més, Kamel Daoud, al diari Le Quotidien d’Oran, tot analitzant la paràlisi governamental davant dels sagnants enfrontaments ente amazics i àrabs, “La tragédie de Ghardaïa éclaire surtout le déni d’Alger”.

Post Scriptum, 9 de setembre del 2016.

Slimane Bouhafs és un cabil catòlic arrestat per la policia del règim acusat per ofenses a l’islam i condemnat a tres anys de presó per difondre imatges de la barbàrie gihadista. Amb aqueix gest el poder algerià vol colpejar alhora el moviment amazic i els musulmans conversos al cristianisme. Cap mena de ressò ni campanya de solidaritat s’ha posat en marxa a Europa, i encara menys a Catalunya.

Post Scriptum, 5 de maig del 2017.

A les eleccions legislatives d’ahir a Algèria la participació de la Cabília ha estat ínfima marcant així un fet diferencial innegable respecte dels territoris arabòfons. El Consell Mundial Amazic ja va cridar a boicotejar-les en un comunicat del proppassat 20 d’abril i Le Monde d’avui així ho certifica.

Post Scriptum, 25 d’abril del 2018.

El poder algerià ha condemnat a mort un immigrant il·legal subsaharià i a penes de presó a sis d’altres acusant-los de ser agents del Mossad. De fet és un escarment contra amazics i negres que van resistir com van poder les agressions racistes dels àrab-islamistes que des de fa anys es produeixen a la regió de Ghardaïa. La pràctica d’acusar els israelians dels mals d’Algèria ja la va denunciar fa anys Kamel Daoud.

Post Scriptum, 6 de maig del 2018.

El proppassat 1 de maig els aficionats de la Jeunuesse Sportive de Kabylie es van girar d’esquena quan sonava l’himne algerià a la final del campionat de futbol. La diputada islamista Naima Sahli ha demanat a l’exèrcit que exterimini el cabils que amenacen la seguretat d’Algèria apel·lant a un complot “bérbéro-sionisme”, segons publicà ahir Jewish Forum.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *