28-N: el PSC(PSC-PSOE), garant de l’ordre espanyol a Catalunya

Molts cops en aquest bloc m’he referit al PSC com a principal partit d’ordre a Catalunya i ahir els presidents Rodríguez Zapatero i Montilla van insistir en aquesta idea cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

El canvi real, és el lema secundari de campanya, el principal és combatre l’independentisme com a única opció per una Catalunya amb futur. Quan els socialistes parlen de “realitat” com a concepte polític veritablement estan volent dir “ordre”, és a dir estabilitat en la dependència. Mai empren expressions referides a la llibertat del poble català, això és tabú.

En aquestes eleccions encara hi ha marge per a especular amb el desenvolupament de l’Estatut malgrat estigui ja sentenciat, a això jugaran PSC, Esquerra, ICV i CIU. L’ordre polític i institucional vigent a Catalunya està esgotat, però -de moment- no té recanvi. No serà fins a les properes eleccions generals previstes pel 2012 que el dilema serà realment Catalunya o España.

Post Scriptum, 11 de maig del 2019.

Veient les lloances del progressisme nostrat (mediàtic i polític) a la figura de Pérez Rubalcaba, un personatge sinistre com aqueix enemic declarat de la llibertat, en ple conflicte amb el poder espanyol del qual era fidel servidor, home es pot explicar les dificultats per superar l’atzucac post-octubre del 2017. Fins que no tinguem -tots- clar que el PSC (PSC-PSOE) és el principal obstacle per a la independència de Catalunya i no un company de viatge amb qui es pot fer un tram del camí no ens en sortirem.

Post Scriptum, 7 de juny del 2019.

Avui, a Vilaweb, l’analista de dades Joe Brew demostra que “No, el PSC no és més ¨d’esquerres¨ que el PDECat”, i malgrat això la ficció de l’eix dret-esquerra es manté quan la realitat demostra que els interessos socials contrapossat s’expressen mitjançant els nacionalismes espanyol (dominant) i català (d’alliberament).

Post Scriptum, 3 d’octubre del 2019.

Nou anys després d’aqueix apunt el PSC torna a concórrer a unes eleccions, espanyoles en aqueix cas, presentant-se com el garant de l’ordre espanyol a Catalunya per tal de ser la força més votada atesa la manca d’unitat independentista. Pensen recuperar votants de Ciudadanos i el PP, ambdós en hores baixes, brandant l’aplicació un altre cop de l’article 155 de la Constitució espanyola contra la resposta de la Generalitat a la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents del procés. Aqueix capteniment demostra, si calia, la impòstura promoguda per ERC d’ferir-se al PSC i als Comuns per fer un govern de progrés per desactivar el conflicte entre independentisme i poder espanyol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *