Avui hi hem sopat l’Hèctor, la Hye Young, la Hye Jeong, en Tchol i tota la resta de la família Yu. Ha estat una descoberta aquest país de l’orient llunyà tant en allò personal com en allò polític. Dels coreans m’ha sobtat el civisme (ningú crida al metro, ni parla per mòbil, ni escolta música), la netedat de l’espai públic i la diligència dels mitjans de transport. Es percep un poble en creixement econòmic, demogràfic i cultural si hom observa atentament la vida social i els mitjans de comunicació que la reflecteixen.
L’existència del règim de Corea del Nord ha estat un dels temes de conversa que més insistentment he cercat. Els coreans senten la partició en dos estats com una imposició d’altri. La gent sent llàstima pels seus compatriotes del nord, dels quals saben que passen fam i privacions de tota mena, la manca de llibertats polítiques en primer lloc. he conegut cooperants que s’esforcen per fer arribar aliments als seus germans del Nord, sense poder entrar físicament a comprovar-ne la distribució efectiva ja que les autoritats comunistes els hi ho tenen vetat. El contrast amb el desenvolupament, el benestar i la llibertat de la Corea democràtica és un element de reflexió per tots els catalans, sobretot, aquells que encara creuen en el socialisme com a opció de futur vàlida pel nostre país.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon profit, i fins aviat.
Records i que us vagi tot molt bé. Fins aviat.
Hola Jaume,
Quina enveja que em fas. Espero que tot et vaigi molt bé per aquestes terres llunyanes. Una abraçada.