Avui hom ha commemorat el vint-i-cinquè aniversari de l’aparició de la revista “Autonomies”, rebatejada fa pocs anys amb que fins llavors n’era el subtítol, “Revista Catalana de Dret Públic”. Malgrat el seu nom aquesta publicació no ha maldat mai per enllaçar amb la tradició jurídica autòctona anterior a 1714, ni a conrear un pensament propi en època contemporània. Ben al contrari sempre ha acollit i fet seu el constitucionalisme espanyol i inclús ha publicat tesis d’autors contraris al dret d’autodeterminació del poble català, (com la contribució de Juan Francisco López Aguilar contra el sobiranisme a propòsit del cas del Quebec, al número 23, 1998).
Personalment, quan era membre del Consell Consultiu de la Generalitat, institució que des dels seus inicis n’assumia parcialment -tot i que no participava a la redacció- els costos econòmics, vaig adreçar (11 de març del 2002) aquesta proposta de reformulació de la publicació que va ésser acollida amb enuig pels seus responsables.
“En l’actualitat existeix a Catalunya una única publicació periòdica de Dret públic, en teoria d’aparició semestral, que s’anomena “Autonomies” i que està coeditada per l’Escola d’Administració Pública i l’Institut d’Estudis Autonòmics. A criteri de qui subscriu aquesta proposta, l’esmentada revista precisa d’una profunda remodelació, tant en la seva forma com en els seus continguts, ja que entre d’altres consideracions, pateix un evident estancament (des de fa dos anys no surt cap número), que contrasta amb el bon funcionament d’altres revistes jurídiques editades per organismes autonòmics. Són un bon exemple d’aquestes, la “Revista Vasca de Administración Pública” i la “Revista Jurídica de la Comunidad de Madrid”, per citar-ne només els dos referents més significatius.
La situació en què es troba “Autonomies” exigeix, doncs, dels responsables actuals una revisió autocrítica de la seva funció i, en defecte d’aquesta revisió, una proposta -com la que pretenc aportar en aquest escrit- que permeti la publicació i divulgació de la creixent producció de treballs jurídics, tant d’investigació universitària com d’anàlisi jurídica vinculada a la gestió dels poders públics (llibres blancs, comissions parlamentàries, estudis i propostes d’elaboració i reforma de normativa, etc….).
A banda de la revista “Autonomies”, ha aparegut un únic número dels “Quaderns de Dret Públic” editat per l’Institut d’Estudis Autonòmics (any 2001), la temporalitat del qual està encara per determinar. També, des de l’any 1999, el mateix Institut publica esporàdicament treballs monogràfics aplegats a la revista “El clip”. Malgrat aquest tres títols, crec que objectivament hi ha la mancança d’una revista d’aparició periòdica que estigui realment dotada de continuïtat (hauria de ser trimestral) i que combini adequadament el caràcter divulgatiu de les matèries que integren el Dret públic català amb el rigor científic dels seus plantejaments. Una revista que s’hauria d’editar tant en paper, en versió catalana, com de forma electrònica, en versió espanyola i anglesa.
En aquest sentit, introduir elements de concepció i distribució de la revista vinculats a les noves tecnologies de la societat de la informació, li donarà un caràcter innovador que permetrà l’actualització del seu contingut així com també possibilitarà el seu caràcter interactiu amb els col·laboradors habituals i amb lectors que la consultin. Una iniciativa d’aquestes característiques podria comptar amb la col·laboració de l’empresa pública de la Generalitat “Punt.Cat” que, entre els continguts del contracte-programa que està gairebé enllestit per a ser signat amb els Departaments de Presidència i Economia de la Generalitat, encaixaria perfectament la divulgació a través d’internet.
En el panorama actual hi ha una incipient tendència a divulgar els treballs i estudis jurídics per medis electrònics. Són ja vàries les iniciatives de revistes i publicacions divulgades per la xarxa d’internet. Entre d’altres, es poden citar la versió electrònica de la “Revista Jurídica d ela Comunidad de Madrid”, la revista “Debates Constitucionales”, la revista “Fundamentos”, la “Revista de Historia Constitucional”, la “CiberRevista de Derecho Administrativo” la revista “Medio Ambiente y Derecho” o la revista “Corts”.
A diferència de les publicacions vinculades a l’Administració de la Generalitat a les quals he fet referència anteriorment, un projecte com el que es proposa s’hauria de materialitzar amb la col·laboració -en els aspectes de l’edició i la distribució- d’una editorial amb experiència contrastada a fi i efecte d’evitar incórrer en l’error de fer una revista de consum intra-administratiu exclusivament. La meva proposta consisteix en reformular l’actual revista “Autonomies” substituïnt aquest títol pel seu subtítol actual: “Revista Catalana de Dret Públic”. S’hauria de desvincular de l’Escola d’Administració Pública ja que només es justifica aquesta adscripció per la trajectòria històrica de la revista vinculada a la conjuntura professional de les persones que la van impulsar inicialment. Hauria de dependre directament del Departament de Governació de la Generalitat, independentment de les funcions actuals de l’Institut d’Estudis Autonòmics i de la continuïtat de les seves publicacions.
Conseqüentment, per portar a terme un projecte de les característiques que s’han exposat, en cas de ser acceptat, s’hauria de reformular i ampliar la composició de l’actual consell de redacció donant entrada a investigadors de totes les universitats catalanes, a col·lectius professionals vinculats a la gestió pública -tant autonòmica com local- i, evidentment, a membres del Consell Consultiu, atesa la gran potencialitat que permeten els mitjans humans i materials que aquesta institució disposa i que no s’exhaureixen amb la publicació dels seus dictamens.
Evidentment, els canvis comportarien també el relleu en la direcció actual de la revista “Autonomies”, que hauria d’assumir com a àmbit el domini lingüístic català. En aquest sentit hauria de prestar especial atenció a la producció de Dret públic de l’Estat andorrà i a les comunitats autònomes de les Illes Balears i de València.”
Post Scriptum, 5 d’abril del 2016.
Avui he rebut la proposta del nou director de l’Escola d’Administració Pública, Agustí Colomines Companys, de qui depèn la Revista catalana de Dret Públic, proposant la meva incorporació al Consell Assessor de la mateixa, oferiment que he acceptat immediatament amb agraïment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!