Congrés ERC, 4 de juny 1945: declaració política

Els dies 3 i 4 de juny de 1945 ERC va celebrar un important congrés a Tolosa de Llenguadoc.  Aquesta és la Declaració Política que hi fou aprovada en la sessió de clausura i que va ser publicada a “La Humanitat”, segona època, número 21, de 25 de juny del 1945.

 

1. Els tres principis bàsics

Els tres principis bàsics del nostre partit majoritari -llibertat de l’home, llibertat nacional, transformació social- son els grans principis que triomfen avui universalment. Així, l’ideal de Catalunya coincideix amb l’ideal de la humanitat alliberada del flagell totalitari per la gloriosa victòria de la Nacions Unides, doble victòria de les armes i de l’esperit. I és just que en triomfar aquest noble ideal humà puguin realitzar-lo aquells pobles que, com Catalunya l’han defensat sempre i el porten encés a la sang i a l’ànima.

2. La llibertat de l’home

El principi de la llibertat de l’home imposa, a Catalunya i tot Espanya, el restabliment i l’enfortiment de la República democràtica, el laïcisme estatal respectuós amb totes les opinions i creences, el repudi de la coacció damunt les idees i els actes lícits. El camí ha d’ésser obert per a les ideologies, tancat per a les violències. Cap dictadura, doncs: ni d’un cabdill, ni d’una força armada, ni d’una secta, ni d’una classe, ni d’un partit. En l’ordre de tots, el dret de cadascú ha de quedar assegurat, i la voluntat del poble, encarnada en les institucions filles del sufragi, ha d’ésser estrictament respectada. La resistència al Govern opressor ha de convertir-se  en asssitència al Govern popular.

3. La llibertat nacional

El principi de la llibertat nacional implica, per a Catalunya, el dret a disposar dels seus destins i de governar-se ella mateixa, sense altres limitacions que les derivades de la pròpia voluntat democràticament expressada i de les relacions penínsulars i internacionals. El poble català, bo i reivindicant el ple dret a bastir lliurement el seu Estat nacional, accepta, desitja, proposa i tot, l’associació federal o confederal dels pobles ibèrics que donin forma i vida a una gran República de Repúbliques, cadascuna amb la bandera nacional desplegada, la llengua nacional sobirana, la llei nacional lliure, i aplegades pel pacte de germanor, solidaritat i convivència, i sota una llei general per totes convingudes.

Indiscutible com és la legitimitat democràtica de la República destruïda temporalment pel feixisme espanyol amb l’ajut decisiu del feixisme internacional avui vençut, reconeixem com a punt de coincidència i de partida per a la nova etapa, la Constitució espanyola del 1931 i els Estatuts de Catalunya i Euscadi amb les modificacions i ampliacions que siguin convingudes entre les representacions de l’Estat central i dels països autònoms, a fi d’adaptar el règim a les necessitats del període provisori i obrir el pas a un altre règim d’ampla llibertat que comenci per la convocatoria  d’unes eleccions en les quals el nostre poble pugui expressar lliurement la seva voluntat nacional.

4. La transformació social

El principi de la transformació social no podria tenir una aplicació adequada i benefactora a Catalunya sense un augment de les facultats autonòmiques en matèria laboral, econòmica i financera. El nostre proletariat està més interessat encara que els altres estaments catalans en l’assoliment d’un més alt grau d’autonomia. Si la redempció dels treballadors ha d’ésser obra dels treballadors mateixos, la redempció dels treballadors a Catalunya ha d’ésser  obra dels treballadors catalans. La solidaritat del proletariat espanyol, comprensible des del punt de vista classista, no significa la centralització de les lleis ni dels serveis socials. Al contrari, els nostres problemes obrers, més complexos i importants que els de qualsevol altra part d’Espanya, demanen d’ésser tractats i resolts dins Catalunya mateix.

L’obrer català ha d’obtenir, d’acord amb les possibilitats econòmiques de Catalunya, almenys, allò que obtingui l’obrer d’Europa occidental, de la qual el nostre poble forma part, i que representa una unitat de vida social per la semblança de les condicions històriques, tècniques i psicològiques. Pagesos, menestrals i mariners han estat el triple fonament antic del treball català. En època moderna, el proletariat fabril ha esdevingut el primer element de la Catalunya industrialitzada. Després dels intents franquistes de dispersió de la nostra indústria, intents que són  l’última forma de la multisecular rancunial anticatalana, el treball es mostra més consubstancial que mai amb el caràcter dels catalans i amb la terra de Catalunya.

Cal refer i acréixer la riquesa catalana, patrimoni col·lectiu que és fruit de l’esforç de moltes generacions, i donar als nostres treballadors de la ciutat, de la vila i el camp, l’alta recompensa que es mereixen: bona remuneració de la seva bona feina, institucions que els orientin i els ajudin, respecte a la seva categoria d’homes iguals i lliures. En un país de formació democràtica com Catalunya, la menestralia, els tècnics i, en general, la classe mitjana, que tan nombrosa hi és, formen branques de l’estament del treball, i participen de les necessitats i dels sentiments del poble. Entre el nostre proletariat i la nostra classe mitjana no hi ha cap veritable oposició, ni d’interessos, ni d’aspiracions, i una política social, alhora assenyada i coratjosa pot crear l’ample unitat de tots els qui, treballant, fan Catalunya rica i plena. L’Estatut interior de Catalunya defineix la propietat, no com un privilegi individual o de classe, sinó com una funció social. La propietat, doncs, ha d’ésser subordinada als interessos generals. I la primera reforma que en aquest aspecte s’ha d’emprendre, és l’organització dels serveis públics, el crèdit i de les grans indústries-claus com a instruments de l’economia col·lectiva.

5. La cultura catalana

Durant els anys negres del franquisme, Catalunya ha sofert molt en el seu cos, però ha sofert més en la seva ànima. Els enemics han volgut, no sols oprimir, devastar i ensangonar la nostra terra, ans encara destruir la seva idealitat, estroncant les fonts més pures de la seva vida. Han volgut destruir, sobretot, aquesta mil·lenària, alta i gloriosa cultura catalana que és el senyal més noble de la nació i que té en la llengua vernacla  el màxim tresor. De totes les destruccions vesàniques empreses pel franquisme, cap de tan violenta com la destrucció de la cultura catalana. No hi han deixat pedra sobre pedra, no han respectat res: ni la literatura, ni el teatre, ni la música, ni l’ensenyament, ni la premsa, ni l’ús públic de la parla. I bé: l’odi dels enemics en destruir les manifestacions  de la nostra cultura ha de servir mida al nostre poble per a reconstruir-la.

Hem de promoure una nova renaixença cultural que ens faci guanyar amb escreix el terreny perdut, i sigui ensems un homenatge a aquesta  intel·lectualitat catalana fidel a la llibertat i a la pàtria, que en el temps de la dissort és l’estament que dóna la més forta proporció d’homes seus als rengles de l’exili. Per cada intel·lectual català que ha traït, n’hi ha cent que, dins o fora de Catalunya, han mantingut la dignitat d’homes i de patriotes.

6. Les relacions amb els pobles hispànics

L’ERC per ella mateixa i d’acord amb les organitzacions catalanes que hi coincideixen, està tothora disposada a entrar en relacions i negociacions amistoses, per  mitjà de delegats permanents, si cal, amb les organitzacions polítiques i socials d’Espanya, a fi de tractar previs que la realitat planteja avui i els que es plantejaren en els primers temps de la restauració republicana. És obvi, però, que aquests contactes i aquestes avinences només podran tenir plena eficàcia quan els espanyols hagin arribat a un acord entre ells i tinguin un sol organisme que els representi. La unitat catalana per una part, la unitat espanyola per l’altra, són la doble condició ràpida i sòlida entre Catalunya i l’Espanya castellana. Unida espiritualment Catalunya per una estreta amistat amb Euskadi i Galícia, reafirma la seva solidaritat política amb aquests pobles germans i els assegura la seva cooperació a l’esforç que calgui per a arribar  a l’assoliment del comú ideal de govern propi.

7. Síntesi del nostre ideal

ERC vol col·laborar amb tots els catalans en les qüestions catalanes, amb tots els republicans espanyols en les qüestions espanyoles, amb tots els liberals i demòcrates dels diversos pobles per l’enaltiment i en la defensa dels comuns ideals. Dins Catalunya, som catalans nacionals, dins l’Estat espanyol republicans federals, dins del món, homes de llibertat. Com més liberals, més justa i més humana serà Catalunya, i més catalana també.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *