Les eleccions europees se celebraran diumenge caracteritzades per diversos desencontres superposats. Utilitzo l’expressió desencontre expressament, encara que no estigui acadèmicament acceptada, ja que té unes connotacions que s’ajusten al moment històric present.
En primer lloc, són unes eleccions marcades per l’absència de projectes polítics de construcció comunitària. L’integrisme estatista frena les dinàmiques d’integració que només han reeixit en matèria monetària (l’euro és un èxit evident als deu anys de la seva implantació) evitant que la crisi econòmica fos més aguda, sobretot en estats amb estructures productives fràgils com és el cas del Regne d’Espanya. En segon lloc, l’esperança europeista com a via per satisfer aspiracions sobiranistes de nacions sense estat propi s’ha anat difuminant. No hi ha pels catalans altre camí que no sigui convertir el nostre plet nacional amb Espanya i França en un conflicte polític i jurídic al si de la Unió Europea.
En tercer lloc, aquestes eleccions reflectiran fenòmens divergents: a nivell estatal el PP consolidarà posicions en la seva guerra de desgast contra un PSOE a la defensiva, que ha enterrat la quimera de l’Espanya plural i pugna amb els populars per liderar el nacionalisme espanyolista. La UPD de Rosa Díez i Francisco Sosa Wagner superarà IU-ICV i asolirà la condició de tercera força. A Catalunya, el PSC mantindrà -a la baixa- la primera posició entre els partits d’ordre front a la resta de partits que es mantenen dins dels subsistema autonòmic (CIU, ERC i ICV). Fora del qual l’independentisme no està, conjunturalment, en condicions d’oferir una alternativa pròpia: l’espai CUP després del fracàs a les anteriors europees (només va aconseguir nou mil vots) aposta per la llista internacionalista de suport a l’esquerra abertzale.
Per la seva part, el projecte polític de Reagrupament Independentista està en etapa de construcció cara a les eleccions del 2010 i el seu electoral potencial es repartirà entre el vot útil (de contingut divers), el nul, el blanc o l’abstenció (ja que la llista europea que presenta el Partit Republicà Català és molt digna però no arriba a poder captar el vot d’aquest espai polític emergent).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!