Jaume Renyer

A les properes eleccions al Parlament de Catalunya el vot espanyolista estarà diversificat entre el PP, Ciudadanos, la UPD i Plataforma per Catalunya. No totes aquestes candidatures obtindran representació però, en conjunt, expressaran una actitud cada cop més bel·ligerant dels espanyolistes locals contra l’independentisme.

Certament, els partits garants de l’ordre estatal a Catalunya no són els manifestament espanyolistes: el PSC(PSC-PSOE) és la principal força que treballa per negar el conflicte Catalunya-España i mantenir les condicions de dependència autonòmica vigents. Però no és un partit oficialment nacionalista espanyol ja que hores d’ara vertebra el més ampli ventall de sectors socials a través de les estructures de poder que administra. L’espanyolisme militant dels grups esmentats a l’encapçalament és perifèric, sense lideratges reconeguts i es dirigeix als col·lectius de ciutadans que viuen aliens al sistema de valors de la catalanitat. La seva creixent mobilització respon a l’emergent independentisme sociològic que les enquestes (més que els previsibles resultats electorals) reflecteixen. Són conscients del conflicte jurídic i polític que viu la societat catalana i no amaguen la seva adhesió al règim espanyol. Un factor a tenir en compte. 

Post Scriptum, 11 de novembre del 2010.

A mesura que avança la campanya electoral tinc la percepció que les enquestes efectivament no detecten el vot ocult espanyolista en les seves diverses variants. La sorpresa de la nit electoral pot ésser que la concentració de vot espanyolista i xenòfob afavoreixi Plataforma per Catalunya fins al punt que obtingui representació parlamentària per la província de Barcelona. PxC és una formació singular: essent espanyolista serà utilitzada des de la brunete mediàtica madrilenya per desqualificar els catalans titllant-nos de racistes, alhora que introduirà en el conflicte política Catalunya-España un factor de disgregació de la cohesió nacional i social de la part catalana.

Post Scriptum, 20 de febrer del 2021.

El proppassat 17 Vilaweb oferia un estudi panoràmc sobre l’evolució del vot espanyolista a Catalunya als darrers anys: “Els municipis catalans amb més del 50% de vot unionista: cada vegada menys, i amb menys suport”. A les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona es comprova una caiguda del vot unionista, degut fonamentalment a que no tenen cap projecte polític per oferir a la població que la submissió a l’ordre espanyol al qual s’hi adhereix part de la població per ignorància, por o conveniència.

Però l’espanyolisme és fonamentalment un moviment reaccionari, a la contra de l’independentisme, que malgrat totes les mancances presents dibuixa un futur possible de llibertat i prosperitat per a tota la ciutadania. El vot espanyolista és ètnic i supremacista, ho confia tot als mecanismes de dominació més que als de convenciment. Les formacions d’aqueix àmbit són conjunturals (PP, UPyD, Ciudadanos, Vox), només el PSC(PSC-PSOE) és el veritable garant del manteniment del poder estatal a Catalunya, com els resusltats del 14-F fan evident. La radicalització d’aqueix bloc és conseqüència de la seva progressiva marginalització, com succeix en tots els conflictes d’alliberament nacional, quan l’emergent és el bloc que proposa una construcció nacional que en el nostre cas ha d’estar basada en la catalanitat.

Post Scriptum, 15 de desembre del 2021.

L’espanyolisme polític (Ciudadanos, Vox, SCC) és un producte de l’aparell d’estat i les seves clavagueres qua han activitat també en forma de grups d’acció contra edificis, vehicles i símbols independentistes durant la fase ascendent del procés (2012-2017). Només han passat a l’agressió física en comptades ocasions. Ara dormen perquè la reculada i la claudicació d’ERC, PDECat, ômnium, Junts per Catalunya els estalvia la feina. Però els poden reactivar quan vulguin per rematar-la. Evitar la ulsterització del conflicte català no està a les mans de l’independnetisme, en això discrepo avui, de l’anàlisi d’Ot Bou a Vilaweb: “Ulster”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!