Certament a les eleccions hi participa un formació formalment ecologista, ICV-Verds, però escoltant les propostes dels seus dirigents hom percep una diferència substancial amb les tesis de l’econacionalisme català originari sorgit a finals dels anys setanta.
Alternativa Verda és el primer partit ecologista fundat a Catalunya l’any 1983 i en aquestes eleccions està integrat a la coalició Solidaritat Catalana per la Independència. L’ecologisme no és viable al nostre país deslligat d’un projecte de construcció d’un poder estatal català amb capacitat per determinar un model de creixement econòmic i energètic adequat a les necessitats i els interessos del poble català. Aquesta confluència estratègica només està embastada i caldrà consolidar-la i fer-la creïble i viable en els propers anys.
Mentre això no arriba el debat al voltant de les mesures mediambientals que pot adoptar la Generalitat dins de les seves competències no deixar de tenir un caire provisional i abstracte. La realitat socioeconòmica actual mostra que la generació de residus està directament vinculada a la bonança econòmica. Des de fa dos anys els residus municipals han caigut acceleradament reflectint la baixada del nivell de vida dels ciutadans.
Les propostes de Joan Herrera de reduir-ne un deu per cent la producció es podran assolir si la crisi econòmica continua agreujant-se en els propers anys, però si arriba la recuperació només serà possible aplicant un sistema coercitiu incompatible amb la convivència democràtica. Les xifres de reciclatge que pretèn el referit candidat, un quaranta per cent, no són efectives a ni a l’Alemanya actual. Són propostes que responen a una visió abstracta de la societat i poc tenen a veure amb la concreció d’un projecte de país equilibrat en creixement econòmic i recursos naturals. No comparteixo l’ecologisme doctrinari de caire anticapitalista que es contraposa sovint amb les dades científiques que sostenen mètodes com la incineració de residus molt menys agressius pel medi que algunes de les receptes del progressisme oficial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Jaume, contraposar les receptes del progressisme oficial a les dades científiques de no sé qui, què, com i quan és una mica eteri.
La generació de residus (domèstics, industrials, nuclears…?) no té perquè anar vinculada a la bonança econòmica d’una societat, a no ser que hom defensi el liberalisme absolut, potser tal i com va intentar fer CiU amb els seus projectes d’abocadors a la Conca i al Camp.
No sé com veus el tema de la incineració, però molts dies de bon matí, apropant-me al Camp des de ponent, m’adono de la poca gràcia que em faria viure sota aquell núvol marronós que teniu just damunt de la vall del Francolí. És clar que… tot són gustos!
Mai no he cregut en la sinceritat ecologista dels nens (i nenes) de ciutat que aprofiten el cap de setmana per reivindicar una natura que mai no han vist mes que en les pel·licules de propaganda.
M’estimaria més una ecologia conduida per les necessitats dels pagesos i ramaders, que son els que hi viuen i els primers interessats en que el seu medi de vida no se’n vagi en orris.