Aquest nit comença la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya en les quals la independència serà el tema estrella però encara no seran les de la victòria de l’independentisme.
L’espanyolisme autòcton també pujarà en resultats i faran aflorar el vot ocult que no detecten les enquestes. Les forces del tripartit baixen totes per mèrits propis i el PSC declina repetir aquesta aliança per presentar-se com el garant de l’ordre establert. CIU aspira a recuperar el govern de la Generalitat sabent que no podrà reeditar els èxits del pujolisme i amb propostes com el concert que són inviables en el marc constitucional vigent. Els “valents” d’Esquerra constataran a les urnes els resultats de la seva estratègia erràtica que els durà a perdre la capacitat de lideratge del conjunt de l’independentisme que han tingut en exclusiva fins ara. Només Solidaritat Catalana per la Independència és l’esperança de regeneració del projecte independentista en aquestes eleccions. Si es confirma la seva puixança, com detecten totes les enquestes, després del 28-N podrà articular la diversitat de col·lectius i tendències que poden integrar-se en una alternativa unitària i veritablement transversal.
Post Scriptum, 15 de novembre del 2010.
L’endemà d’escriure aquest apunt hom va conèixer l’enquesta del CIS relativa a les eleccions del Parlament pronosticant que només obtindrien representació les forces actualment presents a la cambra catalana sense gaire variació. Si aquesta previsió s’acomplís Esquerra continuaria essent l’única formació independentista tot i el descens d’escons, fet que comportaria que l’actual direcció podria eludir la seva responsabilitat i hom persistiria en els errors d’estratègia que l’han desnaturalitzat com a alternativa a l’ordre establert.
L’independentisme estaria mancat quatre anys més de direcció política. Reagrupament Independentista, sorgit per a cobrir aquest buit ha estat avortat com a projecte renovador pels que l’han reduït a una secta que té com a principals enemics els altres independentistes. Una actitud que encara s’accentuaria en cas d’assolir representació electoral obstruint la conformació d’una opció unitària i transversal. Solidaritat Catalana per la Independència tindria greus dificultats per consolidar-se des de l’extraparlamentarisme tot i no tenir la responsabilitat (que recau en Esquerra i Reagrupament) pel que fa a la crítica situació de l’independentisme en aquesta conjuntura històrica.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, crec que en un bloc d’opinió, no es pot basar en amagar la veritat, i quan poses Solidaritat com única esperança de regeneració del projecte independentista, t’oblides de que parles d’una copia de l’original que es diu Reagrupament, i ja saps el que diuen, mai les segones parts son millors que les primeres.
Salutacions
Albert