Avui, Montserrat Nebrera ha anunciat la concurrència del partit que encapçala, Alternativa de Govern, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
El vot del Partido Popular a Catalunya és dels que es manté més estable, sigui quin sigui el lideratge que l’encapçali, el programa que presenti o la conjuntura del moment. És un partit d’ordre, no pas el principal que és el PSC(PSC-PSOE), però fa tot el que pot per garantir el supremacisme espanyol en terra catalana. La irrupció de Ciudadanos no va afectar gaire al PP i està per veure si l’aposta de Montserrat Nebrera, liberal-conservadora i no nacionalista catalana, (sense caure en l’aversió a la catalanitat que caracteritza altres formacions espanyolistes) accedeix al Parlament. Montserrat Nebrera s’ha avingut a participar en nombrosos col·loquis durant les consultes locals sobre la indepedència de Catalunya defensant el no, una actitud que contrasta amb el rebuig frontal a considerar la qüestió de l’unionisme oficial. La seva presència contribuiria a normalitzar el debat sobre el dret de decidir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Al menys, la poca visió dels estrategues de l’independentisme s’encomana a l’espanyolisme. Ja és alguna cosa, o peor es nada, com diuen els espanyols.
Normal, en aquest país tenim líders i estrategs per dar i regalar i en tots els àmbits.
D’aquí a uns anys, quan podrem veure-ho tot amb perpectiva potser conclourem que la innecessària escissió de Carretero d’ERC, així com la de Laporta de RCat, van tenir la seva correspondència a l’espanyolisme.
Sembla talment que si agaféssim un eix de simetria tindríem pel costat independentista ERC, RCat i SCI, i respectivament, els equivalents pel costat espanyolista. PP, Ciudadanos i Nebrera. I al mig, CIU i PSC repartint-se el vot central.
I tots els líders col·locats, tant els de la resposta contundent a Espanya com els de la resposta contundent a l’independentisme.
Sou l’hòstia!