Les enquestes dels mitjans addictes a l’ordre establert poden ser més o menys fiables, però allò que és indubtable és que són utilitzades contra l’independentisme tot intentant desactivar els probables votants de SI i encaminar-los cap altres formacions que proposen altres camins que la declaració unilateral d’independència des del Parlament de Catalunya. El silenci mediàtic al voltant de SI és l’altra cara de la moneda de la sobredimensió de les enquestes desfavorables, i ho hem pogut veure avui amb l’ocultació als mitjans del dictàmen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat declarant nuls de ple dret, per il·legals, els decrets que atorgaven “motxilles” a directius de la Diputació de Barcelona.
El silenci sobre els casos de corrupció detectats a Catalunya és un pacte no escrit entre els partits que hi estan implicats, els mateixos que expressen una hostilitat visceral contra SI i que se n’alegrarien molt que els pronòstics de les enquestes de La Vanguardia i El Periodico esdevinguessin realitat. Solidaritat té mancances i els que en som dirigents cometem errors polítics, certament, però enfilem el camí cap a la independència sense impostures, ni en el discurs ni en l’estratègia. Ni Navy Sils, ni Tsahal, ni tardo-autonomistes.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2012.
Comparteixo totalment l’anàlisi expressat per Quico Ventalló al seu bloc, “De com els poders fàctics neutralitzaran l’11-S. Full de ruta de la no-independència”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’entrada s’agraeix el to dialècticament moderat i l’esforç argumentatiu, molt absent habitualment a SI.
Malgrat això, assenyales algunes coses que no puc deixar de rebatre’t.
La primera és que em sembla força patètica la campanya de SI de desligitimació de les enquestes, quan no de coartada per a confabulacions i, en tot cas, amagar la realitat.
És realment sorprenent aquest anunci signat del “les enquestes no ens volens al Parlament”. Quina bajanada!!!! Tu ho moderes molt i situes únicament la sospita amb l’argumentació dels mitjans establerts i bla bla bla.
Les enquestes, totes, tenen una cuina, que bàsicament afecta la part més mediàtica, l’atribució d’escons. Però les enquestes, totes, aporten força informació quan anem més enllà d’això. No són les enquestes, les que “volen” algú dintre o fora, és la gent, els votants. I les enquestes, totes, això ho recullen amb precisió.
Aquests arguments contra les enquestes i els mitjans de comunicació que les publiquen no els vaig sentir quan atorgaven entre 3 i 5 diputats, tot el contrari, es va publicitar àmplicament.
Les enquestes i els mitjans són els mateixos. La foto que ens donen de les intencions del cos electoral, varien. I ara tenim una foto que d’aquí al 25-N també pot patir variacions. Però no té cap sentit aquesta campanya de descrèdit d’enquestes i mitjans.
Mira, Jaume, quan dues enquestes de mitjans diferents i d’empreses diferents et donen una fidelitat de vot del 38,5% i del 40,1%, el diagnòstic de la situació és molt clar. Si a sobre les dades són ben clares en relació a la “fuga” de vot propi cap a altres opcions (CiU, ERC i CUP -per aquest ordre), es pot dir el que es vulgui… excepte que “les enquestes no ens volen”. ÉS la gent.
He fet l’exercici d’anar a mirar les anàlisis que vaig fer el 2010 amb aquestes mateixes enquestes, i la vaig clavar. Del tot. Perquè no miro la distribució d’escons, sinó les tendències que en diferents preguntes apunten. I aquestes tendències són molt clares i coincidents en diferents enquestes, mitjans i empreses. No hi ha conspiracions.
Tanmateix, el que més greu m’ha sabut del teu post és aquesta insòlita atribució o apropiació de “l’independentisme”. Per aquí sí que no passo i crec que, en aquesta reincidència, hi ha bona part dels vostres mals.
Això de que “son utilitzades contra l’independentisme tot intentant desactivar els probables votants de SI” és una solemne xorrada, Jaume.
No són utilitzades contra l’independentisme perquè l’independentisme té una expressió plural. Ni hi ha unes úniques sigles ni una única estratègia. Tan legítim és l’independentisme que vota CiU com el que vota la CUP, i, entre mig, ERC i SI. I no m’esperava que tu et posessis a repartir carnets d’independentista. La teva trajectòria t’avala, però no derrapis absurdament en aquests revolts que saps perfectament no tenen cap mena de sentit.
Les enquestes no són utilitzades contra l’independentisme. De fet reflecteixen una enorme majoria a favor de l’autodeterminació i de l’estat propi, que és l’objectiu pel sempre hem treballat els independentistes, l’estat propi.
Ara fa dos anys, com et deia abans, ja la vaig clavar en les tendències que apuntaven les enquestes. Pel que fa a SI es veia clara la tendència que permetia vaticinar que entrava (pels pèls, com va ser, però que hi era, en aquesta pugna) i que d’altres no tenien cap opció. Llavors eren uns altres els que carregaven contra les enquestes i hi veien conspiracions de tota mena. Només un exemple:
“05/09/2010 a 02:11
A l’enquesta es comencen a veure coses que abans s’amagaven. RCAT entrarà amb força al Parlament, malgrat els esforços de CIU i ERC per inflar el submarí SCI. El que és fals és el resultat d’ERC i de CIU. Segons l’enquesta ERC estaria en 15 diputats, CIU 61 i RCAT 3-5 , la realitat és que Ciu estarà més lluny de la majoria absoluta i que ERC s’estavellarà . ERC treurà 6-9 diputats , RCAT 8-10 i CIU 52-55.”
Negar la realitat o instal·lar-se en una realitat paral·lela… mai no és un bon senyal. Una enquesta és una enquesta. No hi ha conspiracions. Hi ha tendències que es poden llegir clarament, sobretot quan són coincidents entre diferents empreses i diferents mitjans. Al juliol-setembre ens assenyalaven una cosa, ara una altra.
Caldrà veure què reflecteix el CEO i com evolucionen les expectatives durant la campanya. Però ni conspiracions i repartiment de carnets d’independentista…
Et felicito pel teu post. Ja veurem com acaba tot plegat, si Solidaritat es manté al Parlament (tant de bo) o en queda fora.
Amb el teu to moderat, educat, sensat, reflecteixes força encertadament la situació actual d’animadversió en vers Solidaritat, provinent dels cercles de propaganda que orbiten al voltant de l’aparell de CIU i d’ERC.
Només veien algun comentari que ha generat el teu post, ja es veu que l’encertes de ple. Hi ha gent que ens té una mania bestial. Amb lo insignificants que arribem a ser, Déu n’hi do de les molèsties que es prenen en atacar-nos…
Sorprèn que algunes plomes esmolades, també insignificants malgrat la seva vanitat, que es caracteritzen a les xarxes socials pels seus insults constants, et felicitin pel to moderat dels teus posts. D’una banda et feliciten pel to moderat, però acte seguit, els perd la seva ràbia i tornen a caure en l’insult i la desqualificació (“bajanades”, “xorrades”, etc.)
Segueix així, Jaume. No només la teva trajectòria t’avala. Escrius des de la posició del qui no ho fa per encàrrec, del qui no deu favors a ningú, del a qui mai podran aplicar aquella dita de vells pescadors: “cistells portes,barats vols!”.