La suma d’independentistes i CIU pot donar una majoria favorable a convocar la consulta sobre el futur de Catalunya, però tots plegats sumen pràcticament els mateixos diputats que a la passada legislatura. El PSC ha aguantat millor del que hom previa, ICV augmenta una mica i el conjunt unionista (PP+Ciudadanos) puja amb força.
La proposta obertament patriòtica i rupturista que aspirava a representar Solidaritat ha fracassat perdent més de la meitat del suport que havíem tingut fa dos anys. Penso que el treball parlamentari desenvolupat per Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell ha estat coherent i ben fet, i també trobo que l’estratègia de confrontació amb l’ordre estatal i autonòmic era la que s’havia de fer si un poble vol avançar cap a la independència.
La CUP farà un paper diferent al de SI, més orientat a la lluita anticapitalista que a la priorització de la reivindicació nacional inclusiva de les aspiracions de canvi social. En tot cas, l’absència de SI és un símptoma de la feble consistència del conjunt de les forces social i polítiques que haurien de sostenir un conflicte amb l’ordre espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!