Jaume Renyer

El referent de la pertinença o no a la Unió Europea sembla haver esdevingut un element cabdal en els debats previs a la campanya electoral pròpiament dita, talment com si la resposta de les institucions comunitàries a una eventual incorporació de la Catalunya Estat hagués de decantar -en un sentit o un altre- el vot  envers l’opció independentista. 

Un poble que emprèn el camí de l’autodeterminació ha d’adoptar les decisions sobre el seu futur de manera autocentrada, altrament son nul·les les possibilitats d’assolir aqueix objectiu.  Això no vol dir aillacionisme, ans al contrari, la recerca d’aliats es fonamental per culminar amb èxit el procés de reconeixement internacional de la pròpia personalitat nacional. Amb això vull dir que allò important hores d’ara, quan es incipient el camí cap a l’estat català, és saber quina mena de projecte polític hom proposa a un poble que vol ser lliure.

Massa absorvits en aqueix moment en l’estira i arronsa amb l’Estat espanyol hom descura el debat sobre el caràcter democràtic del futur estat català, la seva adscripció al sistema econòmic de lliure mercat i la convenient configuració simultània d’una autoritat reguladora amb capacitat per vetllar per la lliure competència, la prioritat dels serveis públics i la prevenció de la corrupció. Aqueixos són els trets definitoris d’una democràcia adaptada a la societat globalitzada on haurà de néixer la Catalunya lliure, lluny de tota mena de totalitarismes, banals o teocràtics.

Certament, hores d’ara, la Unió Europea no passa pel seu millor moment, ni econòmicament ni políticament, però continua essent el punt de referència dels estats que en són membres -cap dels quals proposa seriosament sortir-se’n- i dels que en són veïns i aspiren a tenir-hi un tracte  preferent: Marroc, Turquia, Israel o Rússia. D’entrada, la UE és la primera opció, només si ens tanquen les portes cal optar per altres alternatives. De moment, prou feina hi ha a donar credibilitat i viabillitat al projecte independentista entre el poble català.

Post Scriptum, 7 de novembre del 2012.

Hèctor López Bofill pubica avui al diari El Punt/Avui, un article de lectura obligatòria, “Fantasies d’Europa“, sobre les posicons que els diversos partits adopten en aqueixa campanya  en relació a l’eventual incorporació de la Catalunya independent a la UE. Per la seva part, Francisco Letamendia publica avui a Gara una carta oberta al ministre García-Margallo responent a la qüestió de l’admissió de nous estats a la UE.