Aqueix vespre he seguit atentament les paraules de Núria Cadenes durant la seva intervenció al miting de Soldaritat a Reus.
La Núria continua essent un referent de l’independentisme contemporani que ha evolucionat des de la seva primerenca militància a Maulets fins a encapçalar una formació ideològicament plural com Solidaritat, tot mantenint l’afiliació al PSAN i al sistema de valors socialistes que comporta. Personalment, ja no comparteixo el trellat entre independència i socialisme que ella manté però això no és obstacle a l’hora de treballar per la prioritat de l’objectiu independentista.
Avui ha fet una intervenció brillant davant dels centenars de persones que omplien l’Orfeó Reusenc per escoltar Cesc Invernon, Albert Pereira i Alfons López Tena. Ha parlat d’il·lusió col·lectiva, d’oportunitat històrica, de responsabilitat política sense sectarisme envers altres formacions amb qui podem arribar a compartir estratègia si són congruents amb els objectius que afirmen defensar.
Post Scriptum, 15 de novembre del 2012.
Enllaço l’apunt del bloc de Josep Guia dedicat a la Núria Cadenes, “La candidata més estimada“, que comparteixo plenament.