Jaume Renyer

Pel que fa a Solidaritat cal complementar les valoracions de la nit electoral amb un debat estratègic que s’haurà d’anar produint en el decurs dels propers mesos.

A nivell personal m’agradaia assenyalar però, ja des d’ara, alguns punts a considerar. Alguns dels candidats que SI ha presentat, com Robert Ara a Manresa, Cristóbal Cuesta als Pallaresos, Xavier Almagro a Tarragona, Santi Niell a Girona, o Montserrat Solé al Catllar, són persones d’un trajectòria patriòtica exemplar que no han obtingut representació malgrat l’esforç realitzat. La seva vàlua personal -res a veure amb el frikisme que atribueix a Solidaritat el professional de la conyeta Toni Soler investit d’analista polític a l’Ara- no ha estat associat amb el projecte independentista transversal que ha de ser la raó d’existir de SI, ni al treball ingent que estan fent els tres electes al Parlament de Catalunya. Sobretot a les ciutats mitjanes, on la coneixença directa i personal és més difícil que als pobles petits, no hi ha hagut correspondència entre la marca electoral SCI i el perfil dels candidats. Ha faltat temps per donar un missatge nítid a l’electorat i superar un handicap comunicatiu amb els sectors més joves proclius a l’independentisme.

Una altra de les raons que expliquen que només s’hagi obtingut representació a municipis petits -Vic i Tàrrega han estat l’excepció-, és que el procés escrupolosament democràtic de primàries -no assemblees a  mà alçada- d’elecció de candidats no ha sigut rendabilitzat com a element de credibilitat de la proposta de regeneració democràtica que distingeix SCI dels partits d’ordre. Aquest tret distintiu que l’electorat ha atribuit a d’altres formacions no ha sigut reconegut a Solidaritat.

Cara al futur, el paper de Solidaritat hauria de passar per contribuir a la recomposició de l’espai independentista republicà, democràtic i socialment plural i integrador que Esquerra ha esmicolat obstinadament des de fa quatre anys, reprenent el projecte transversal i patriòtic que ens diferència d’Esquerra i les CUP oberts només a aliances amb les forces progressistes (reformistes, els primers, i anticapitalistes, els segons).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!