Els resultats de les eleccions de demà caldrà emmarcar-los dins els canvis que s’estan produint al si de l’independentisme políticament organitzat després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut i les eleccions al Parlament de Catalunya del proppassat 28-N. Les tendències que s’apunten els diferents estudis de prospectiva que han anat apareixent a la darreria mereixen algunes consideracions específiques.
Esquerra, que no ha variat gens ni mica els plantejaments que l’han portat a un declivi sostingut des del 2006 ençà, continuarà en la seva línia habitual i només a Barcelona esmorteirà la seva davallada. La prioritat atorgada a l’eix esquerra-dreta en detriment del Catalunya-Espanya, i el seu encaix dins del progressisme genèric hegemonitzat per l’esquerra sucursalista -PSC i ICV- l’han dut a perdre la capacitat per liderar l’independentisme polític.
La CUP consolidarà l’ascens iniciat a les municipals del 2007 i es beneficiarà de l’espai que abandona Esquerra per augmentar la seva representació presentant-se com el vot protesta dels indignats autòctons. Però, de fet, les diferencies entre Esquerra i la CUP no són tantes: ambdues formacions prioritzen el progressisme en detriment del patriotisme, essent l’anticapitalisme la ideologia que aglutina les candidatures d’unitat popular. Ambdues formacions, per exemple, donen suport preferent a sindicats d’obediència espanyola (UGT en el cas d’Esquerra, la CGT en el cas de les CUP). També coincideixen en rebutjar tot compromís unitari que tingui com a eix la independència, els uns perquè denigren “l’independentisme exprés” i els altres perquè senten animadversió històrica contra tot allò que soni a front patriòtic.
L’espai independentista que prioritza el conflicte polític amb l’ordre estatal espanyol no té encara un referent consolidat. Solidaritat Catalana per la Independència és qui més s’aproxima a una estratègia d’aquesta mena, però haurem de passar demà una difícil prova a les urnes i posteriorment clarificar el projecte en una nova assemblea nacional.
Reagrupament, reingressant a l’òrbita d’Esquerra, renúncia a la pràctica liderar una alternativa d’aquesta envergadura. Resta per saber si hi haurà canvis en direcció sobiranista efectiva dins del conglomerat que aglutina CIU i si des del sobiranisme cívic apareixerà alguna plataforma, com pot ésser MxI, que lideri les mobilitzacions socials d’aquest caire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!