Amb les dades que ofereixen hores d’ara els resultats provisionals ja es poden avançar unes primeres valoracions pel que fa a la correlació de forces independentistes a casa nostra i que, en línies generals, ja vaig assenyalar a l’apunt d’ahir.
En primer lloc, la davallada d’Esquerra és general a tot arreu, solsament esmorteixen el resultat a Barcelona gràcies a la projecció mediàtica que els ha donat el simulacre unitari que han escenificat gràcies a la fugida de Laporta de Solidaritat. La impostura dels seus plantejaments, el sectarisme de les seves actituds i la mediocritat dels seus dirigents han dut el partit de Macià als pitjors resultats a unes eleccions municipals des del 1979. Els errors estratègics que han fet Puigcercós, Benach, Ridao, Bargalló i tots els que n’han estat còmplices són de proporcions històriques en uns moments que el nostre país necessita una alternativa independentista més que mai.
La descomposició de l’espai d’Esquerra l’han aprofitat les CUP que han obtingut els millors resultats a poblacions com Girona o Reus, on l’electorat amb consciència nacional és proporcionalment més alt fet que contrasta amb el missatge anticapitalista i internacionalista que pregona la direcció cupaire. Solidaritat ha patit una hostilitat mediàtica que no ha sofert la CUP i la deserció de Laporta ha fet un mal que no hem tingut temps de guarir amb una proposta patriòtica nítida entenedora per la ciutadania.
El camp de l’independentisme política per culpa de l’estultícia perversa dels dirigents d’Esquerra ofereix hores d’ara un panorama decebedor sense perspectives de recomposició immediates. Caldrà replantejar projectes i models d’organització, i recomençar la lluita contra la dominació estatal i la dependència econòmica amb renovades energies un cop analitzats els resultats d’avui després un procés deliberatiu franc i obert.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut amic,
permete’m que et digui que hi ha un error greu en el plantejament de la teva anàlisi. NO ÉS CERT QUE Esquerra ESMORTEIXI la patacada a Barcelona!!!
és tot el contrari!!! és on la patacada és més descomunal!!!!
Tenint en compte que és a BCN on aquestes eleccions tenen una dimensió més “política”, els resultats d’UxB no s’ha de mirar en el nombre de regidors obtinguts, sinó en relació als objectius que tenien!
En Portabella, d’acord a aquesta dimensió més política de les eleccions, ja va passar de gairebé 100.000 vots el 2003 a poc més de 50.000 el 2007, ja havia tingut la bestreta de la monumental patacada que ha tingut Esquerra ara a nivell general i que no és sinó la continuïtat de la patacada del 28-N.
Però és que a més a més, treu menys vots que Esquerra en solitari a BCN el 28-N!!!
La patacada d’en Portabella+Laporta+Walking Dead a BCN és monumental!!!!
ÉS ON MÉS VOTS PERDEN DE TOT EL PAÍS!!!!!!!!
És impresentable el què dius, insinuar que la CUP treu millors resultats perquè mediàticament no se’ls ha mossegat com si han fet amb SI és simplement mentida, més quan els que han jugat amb els mass media des de la seva fundació és la pròpia SI, precissament si no fos per això un partit com aquest creat fa 4 dies encara haurieu tret menys vots.
Has pensat que potser la CUP ha fet una feina que un partit creat fa 3 dies no ha fet??
En tot cas, me n’alegro que l’internacionalisme sionista (els que posen per davant de la seva unitat nacional el seu pansionisme que als catalans ni ens va ni ens ve…) quedi en malparat, haia de ser d’altra manera??
Jaume, a mi que la CUP reculli les restes del naufragi d’Esquerra m’alegra, sense reserves. No comparteixo la seva retòrica altermundista, però sí que m’agrada el seu treball de base a les ciutats on estan implantats, la frescor dels seus plantejaments de transparència i radicalitat democràtica als ajuntaments -que en molts casos els ha portat a denunciar en solitari les pràctiques poc ètiques habituals en molts consistoris- i el capteniment honest d’absolutament tots els representants que han tingut fins ara als diferents ajuntaments.
I pel que fa a Solidaritat, crec que el principal hàndicap amb el que ens hem trobat ha estat la manca de temps per consolidar els nostres grups locals a les ciutats mitjanes i grans. Quatre, sis, vuit o deu mesos és molt poc temps per oferir un projecte madur per a una ciutat, per formar equips locals potents i per donar-se a conèixer entre la població, malgrat l’entusiasme i la preparació de molts dels nostres candidats, que, sens dubte, mereixien millors resultats en la majoria dels casos.
No tinc cap dubte que CUP i Solidaritat, al costat de molts altres col·lectius i de milers de patriotes sense adscripció partidària, han de tenir un paper protagonista en la reconfiguració de l’espai independentista, tan malmès després de l’ensulsiada d’Esquerra, partit la recuperació del qual veig molt complicada a curt termini.