Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 de gener de 2011
1 comentari

22 de maig: catalanitat, modernitat i prosperitat

Aquests tres conceptes podrien esdevenir els eixos de campanya per a les candidatures independentistes en vistes a les eleccions municipals del 22 de maig vinent, ja que serien premonitoris d’una nova etapa en la gestió municipal amb el declivi de l’hegemonia del PSC(PSC-PSOE).

La catalanitat hauria de ser el fonament de la cohesió social en un moment en el qual apareixen esquerdes culturals i socials agreujades per la crisi econòmica. El multiculturalisme banal, que ha caracteritzat les actituds polítiques del progressisme català dominant, es dilueix acceleradament hi el seu lloc pugna per ocupar-lo el nacionalisme espanyol. 

La modernitat podria ser l’antítesi del conservadorisme proteccionista que el nacionalisme d’estat espanyol proposa com a sortida a l’atzucac socioecòmic que ell mateix ha generat. La innovació, la creativitat, l’esperit emprenedor, a falta d’una burgesia local que lideri el procés, l’han d’assumir els governs locals si tenen prou capacitat d’iniciativa estratègica en el terreny socioeconòmic. Perquè això sigui possible cal que tinguin una dimensió supramunicipal, sense que aquesta necessitat signifiqui la reducció dràstica del nombre de petits municipis com pretén alguna de les propostes de reforma administrativa que el PP i el PSOE estan estudiant. 

I la prosperitat, no solament dineràriament mesurable, seria el tercer component d’un model de gestió municipal esgotat i podria consistir en mesures sociolaborals en la línia de les que proposa el diputat del PSF manuel Valls, que qüestiona a França la bondat de la jornada setmana laboral de 35 hores. 

  1. Molt d’acord amb el teu article , tan sols permet-me una petita matisació. Els  municipis petits, no cal reduir-ne la seva existència , però caldria que per racionalitat econòmica , alguns serveis externs  d’aquests ajuntaments , es   donessin de manera mancomunada , en funció de la proximitat territorial.
    La semana laboral francesa , de 35 hores , és una part important del seu estat del benestar ;  molt haurien d’empitjorar les coses ,  perquè surti un “valent”,  fent alguna proposta d’aquesta magnitut. Tenen l’exemple recent, amb el tema jubilació.
    Aprofito felicitar  al company Hector , en la seva tornada a TV3 , és un plaer escoltar-lo.
    Salut. Magí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!