Aqueix any que ara s’acaba ha estat marcat per
l’enquistament de la crisi política i institucional que viu l’Estat espanyol, la involució política i legislativa promoguda des del govern estatal i l’ascens social de l’independentisme català mitjançant la demostració de la via catalana i la internacionalització de la causa nacional catalana.
He mirat de reflectir els meus punts de vista especialment en aqueixos tres apunts:
“Independència sense regeneració democràtica ?”, “El
dretadecidirisme emprat com a contraposició a l’independentisme“,
“9 de novembre del 2014”. Tot i les contradiccions i mancances que he mirat d’assenyalar en aqueixos i d’altres apunts l’any 2013 ha estat globalment positiu per a la causa nacional catalana, sobretot per la gran capacitat de mobilització cívica que el poble ha demostrat i la capacitat per fer propostes de futur innovadores des de molts col·lectius en vistes a un model d’estat català viable.
Sóc dels que penso que l’any que demà comença serà decisiu i positiu pel procés d’independència de Catalunya, malgrat que probablement no hi hagi ni consulta, ni declaració unilateral des del Parlament. La dinàmica del conflicte entre les aspiracions del poble català i l’integrisme de l’ordre estatal espanyol coincideix amb la contraposició entre democràcia i dominació política i aqueixa confluència estratègica, si es manté i es desenvolupa amb patriotisme, intel·ligència i coratge, és la que ens durà finalment a la llibertat.