Jaume Renyer

Aqueix matí he penjat l’estelada a la teulada de casa i tota la família hem agafat el cotxe per anar a Barcelona.

A l’Arc de Triomf he plantat la paradeta de llibres fins a l’hora de dinar. He tingut l’honor de signar-ne a Albina Francitorra, mare de Montserrat Roig, i a Pau Miserachs, patriota i republicà de soca-rel. També m’he retrobat amb companys que no veia de fa temps: Salvador Balcells, Xavier Tolosana, Àngel Ramos, entre d’altres.I a la tarda, cap a la manifestació independentista més nombrosa de la història del nostre país.

>Ningú cridava pel pacte fiscal, ningú ha cremat banderes espanyoles, l’ambient ha estat amarat pel sentiment de formar un sol poble, viscut amb il·lusió, amb esperit cívic. La d’avui ha estat una jornada de mobilització totalment diferent a l’agressivitat de la vaga general del 29 de març, i encara més a les perverses connotacions que impregnen les manifestacions dels indignats. No es cridava en contra de res sinó a favor de la la catalanitat on hom projecta la diversitat de valors i aspiracions legítimes que impregnen la societat catalana d’ara.

Retornant cap a Tarragona sento per la ràdio els tertulians espanyolistes apel·lant a la majoria silenciosa que no s’ha manifestat avui pels carrers de Catalunya, com si tots haguessin de ser contraris a la independència. I ho diuen justament avui que el PP i UPyD han tombat la iniciativa legislativa popular que pretenia restablir les emissions de TV3 al País Valencià, on l’espanyolisme hegemònic menysprea sistemàticament dels drets dels valenciano-parlants. La política de desintegració de la catalanitat a la Franja de Ponent, a les Illes i al País Valencià menada per l’aparell d’estat i els col·laboracionistes autòctons valida la independència com a única opció de futur per  a la supervivència del poble català des de Fraga a Maó i Salses a Guardamar.