Un pas endavant

Ahir a la feina vam celebrar una assemblea per conèixer (de pressa i pel damunt) els projectes de les dues candidatures que es presenten per portar el centre els propers anys. L’opinió del professorat ja és més o menys coneguda i el que es va veure va confirmar que hi ha aproximadament el doble de docents favorables a un cop de timó respecte els que aposten pel continuisme. Tot i això, les preferències del professorat compten molt poc en aquest sistema educatiu que, com dirien els constitucionalistes, «ens hem donat», i la batalla es decidirà lluny de la sala de professorat.

Em va saber greu que immediatament després d’acabar ja vaig sentir rumors malintencionats que acusaven la candidatura favorita de presentar-se només per interès personal. Alguns no saben perdre; normalment són els que tampoc no saben guanyar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.