Un pas endavant
Ahir a la feina vam celebrar una assemblea per conèixer (de pressa i pel damunt) els projectes de les dues candidatures que es presenten per portar el centre els propers anys. L’opinió del professorat ja és més o menys coneguda i el que es va veure va confirmar que hi ha aproximadament el doble de docents favorables a un cop de timó respecte els que aposten pel continuisme. Tot i això, les preferències del professorat compten molt poc en aquest sistema educatiu que, com dirien els constitucionalistes, «és el sistema educatiu que ens hem donat entre tots», i la decisió es prendrà lluny de la sala de professorat.
Em va saber greu que immediatament després d’acabar el claustre ja vaig sentir rumors malintencionats que acusaven la candidatura favorita de presentar-se només per interès personal. Alguns no saben perdre (normalment són els que tampoc no saben guanyar) i espero que siguin aquests que perdin de debò.