Segona dosi
Segona dosi de la vacuna de Pfizer. He hagut d’esperar una hora i quinze minuts perquè hi havia molta cua. Les 10 taules que hi havia, amb personal sanitari per punxar i d’administració per controlar qui es punxava, han estat insuficients, no sé si pels mals càlculs o simplement perquè el pressupost no dona per més.
He estat puntual i a l’hora que em tocava ja era al Palau de Fires, però en realitat m’ha anat d’un pèl perquè la veritat és que no recordava pas que avui m’havien de punxar. He tingut la sort de trobar-me una coneguda quan ja era més amunt de la Miquela; estavem xerrant tranquil·lament i quan hem començat a parlar de la vacuna (un tema recorrent, aquests mesos) li he dit tan panxo: “no, encara no m’han donat la segona dosi; no em toca fins el dia 5”. Encara no havia acabat de dir el número del dia que m’ha vingut una esgarrifança però encara he tingut la fredor de preguntar com aquell que res: “per cert, quin dia som avui?”.
Feia temps que no corria tant! Sort que havia de baixar i també per sort la bicicleta és el vehicle més ràpid per ciutat i per això he pogut ser a l’hora al lloc que em tocava. Total, per estar-m’hi més d’una hora esperant!