Vet aquí el tret característic que ens distingeix més clarament de la resta de la humanitat i allò que fa més evident i justifica preservar l’existència d’aquesta nostra nació en el nostre racó de món: la nostra llengua.
Cal defensar la llengua com aquell que defensa les últimes balenes, els darrers tigres de bengala, les últimes sargantanes cua-roja que resten al món. Les llengües són tresors que expliquen, cadascuna d’elles, una visió del món, i el món serà una mica més pobre quan ja no hi quedi cap català.
Ja hi ha qui la defensa a tort i a dret però sembla que si no ens hi posem tots plegats la cosa va a males. Cal que en prenguem consciència i recuperem el terreny perdut si volem que sobrevisqui, si volem sobreviure.