La Internacional Progressista
Neix una entitat fruit de la feina, sobretot, de la gent de Bernie Sanders i de Ianis Varufakis i les seves colles que de bones a primeres em miro escèptic i amb una mica de recel.
La dreta se’n riu de l’esquerra, entre altres coses, perquè tenim una història molt llarga d’escisions, reagrupaments, noves escisions, nous reagrupaments i així fins que acabem marejats i perdem el nord. Som els amos de la dignitat, dels principis, de mantenir-nos ferms en uns ideals irrenunciables que ens fan gastar més saliva i esforços en la seva enunciació que en el seu assoliment. No sé si això ens porta cap a la “internacional papanates” que denunciaven en Barbeta i en Monzó però la superioritat moral que alguns dels nostres companys consideren que tenim i que segons ells ens fan superiors a la dreta no fa més que treure’ns oportunitats de transformar la societat per fer-la més justa. Espero que aquest nou intent, la Internacional Progressista, no vagi per aquí però la veritat és que ho veig amb molt d’escepticisme.