Fa unes setmanes que he agafat el costum de llegir cada vespre (o nit, quan em fico al llit si no estic gaire cansat) algun relat d’en Julio Cortázar que trobo en una antologia. A més d’enganxar-me per l’originalitat de les històries, cadascuna té un punt de surrealisme o de màgia que m’ajuda a agafar la son tot rumiant-hi. Fins ara cap no m’ha deixat indiferent.
M’agradaria continuar a aquest ritme, no sé si serà possible.