Cossos celestes
No havia sentit a parlar mai d’aquesta escriptora tot i que la ressenya en diu que és coneguda i reconeguda. Amb aquest llibre que estic a punt d’acabar va guanyar el Man Booker International del 2019 i es veu que altres obres seves han rebut premis a manta, sobretot en el món àrab (ella és omanita).
La novel·la explica com s’ho fan tres germanes per tirar endavant les seves vides, que canvien tan de pressa (o tan lentament, segons com es miri) com la societat del seu país (també Oman). Sempre m’han cridat l’atenció alguns països asiàtics (Japó, el sudest) per la velocitat a què les generacions actuals han cremat etapes i passat del que a Europa se’n diu feudalisme a la societat post-industrial moderna. Es veu que a Oman i el món àrab en general també hi ha hagut un salt gegantí en poques generacions i encara que no es pugui afirmar que les relacions socials (de jerarquia social) han fet aquest canvi (com tampoc no es pot dir de l’extrem orient), sí que hi ha una desigualtat immensa entre allò que van viure els avis i allò que viuen els néts.
La veritat és que el llibre no m’ha pas enganxat. Trobo que les històries que s’hi expliquen no són pas gaire originals. L’estil passa sense pena ni glòria, des del meu punt de vista. Això sí: és una bona font d’exemples per a persones interessades en la Història d’una de les societats àrabs del Golf Pèrsic.