Assaig de volta a les Gavarres nord
He sortit de casa cap a Quart i Gavarres amunt però no comptava que la baixada des de St Mateu de Montnegre fins a la carretera de Cassà a la Bisbal és per una pista en un estat tan dolent que he rebentat el pneumàtic dues vegades. Per postres, la manxa no m’anava gaire bé i he perdut molt de temps reparant i mirant d’inflar la roda de darrere. Per sort, he pogut arribar fins a St Sadurní de l’Heura, on he vist que un avi i la seva neta estaven per engegar un cotxe i de seguida els he anat a empaitar; han estat molt amables i m’han deixat amb la bici en un taller de la Bisbal per poder canviar les càmeres i inflar les rodes com cal.
Havia sortit de Salt cap a Girona i agafat la via verda fins a Quart. A la sortida de Quart, pujada per la carretera de St Mateu fins que s’acaba l’asfalt i aquí la pista que deia amb el resultat de dues punxades a la mateixa roda.
En el taller no hi havia cap mecànic però sí que tenien recanvis, de manera que jo mateix m’he arreglat la bici i encabat he anat de la Bisbal a Cruïlles per la carretera de Cassà. De Cruïlles he pujat cap a Monells (per cert, estan eixamplant la carretera???), Madremanya, St Martí Vell, Juià, Celrà, Girona i Salt.
Dues dreceres (o més ben dit camins alternatius, que no pas sempre escurcen via) són a Monells i a Campdorà. La de Campdorà me l’he d’estudiar una mica més, potser demà.
El problema continua essent anar de Celrà a Girona perquè el congost fa de molt mal passar, sempre carregat de trànsit a motor i amb poc espai per respirar i pedalar.