Això del català ara no toca
Bon article de l’Ivan Solivellas al Núvol sobre la imposició lingüística que vivim per part de colonitzadors tant de dretes com d’esquerres. Comença així:
En general, els pols conservadorisme-progressisme i capitalisme-anticapitalisme tenen pocs punts en comú. M’agradaria dir que no en tenen cap, com pensaran molts dels lectors, però crec que n’he trobat un. Efectivament, hi ha una mena d’acord entre conservadors i progressistes d’assumir que defensar la llengua catalana no toca. Durant les reivindicacions feministes del 8 de març no toca dir que hi ha poques pancartes i càntics en català, perquè la lluita és contra l’heteropatriarcat; en les reivindicacions contra els desnonaments tampoc no importa mirar si es reivindiquen els drets socials en català, perquè la lluita és en defensa dels drets i contra el capital; quan vivim en un moment de pandèmia, com el que hem patit (patim i patirem), tampoc no cal insistir a exigir els drets lingüístics —que són, no ho oblidem, drets humans—, perquè el que importa és aturar el virus —que, com tothom sap, únicament pot aturar-se en castellà o anglès, que són les llengües que salven vides.