Bloc de notes

2666

Aquesta nit l’he acabat.

Jo mateix em sorprenc d’haver estat capaç de llegir un llibre tan llarg. Diuen que el propi Bolaño, que tota la vida va haver de patir per arribar a final de mes, tenia pensat de publicar la novel·la a poc a poc, en cinc llibres diferents, com una manera d’assegurar el futur econòmic de la seva família. Són cinc parts que al final es van publicar pòstumament com un sol llibre (1200 pàgines!) però que es poden llegir independentment.

El vincle que uneix les diverses històries (les principals de cada part, vull dir, perquè la quantitat de petites històries, anècdotes i digressions que hi ha a cadascuna és un disbarat) potser són els assassinats que tenen lloc en una ciutat imaginària. Dic “potser” perquè d’aquests crims gairebé no se’n parla directament en almenys dues de les cinc parts. La ciutat del llibre es diu Santa Teresa però sembla ser que l’autor tenia al cap els feminicidis de Ciudad Juárez, al nord de Mèxic.

El mateix Bolaño va descriure “2666” com “un monstre” perquè era tan ambiciosa i hi va esmerçar tanta energia que va tenir por de deixar-hi la pell. Es veu que va dir això:

«2666 es una obra tan bestial, que puede acabar con mi salud, que ya es de por sí delicada. Y eso que al terminar Los detectives salvajes me juré no hacer nunca más una novela río: llegué a tener la tentación de destruirla toda, ya que la veía como un monstruo que me devoraba.»

Afortunadament va poder acabar-la i des de la seva publicació la crítica no es cansa d’elogiar-la i deixar-la pel núvols. Segons alguns és una de les obres cabdals de la literatura contemporània (no només espanyola).

A mi m’ha vingut d’una altra manera però també m’ha deixat esgotat. Hi havia dies que no podia deixar de llegir, i després no podia deixar de pensar en alguns dels temes i personatges que hi surten. M’agrada molt escoltar històries i les d’aquest llibre m’han enganxat totalment. Sovint m’imaginava en Bolaño parlant-me en veu alta com si estigués explicant les històries del llibre amb un got d’alcohol a la mà.

Un llibre magnífic, extraordinari.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia | s'ha etiquetat en per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent