Cada dia estic una mica més en forma, ho noto per la quantitat de quilòmetres que faig. Normalment procuro ser a destinació abans de la 1 del migdia, o entre 1 i 2 com a molt tard, i em trobo que per les mateixes hores dedicades a pedalar cada cop faig més de quilòmetres. Avui, 100, rècord d’aquesta travessa (fins ara).
Segur que també hi fan altres coses. Sobretot, les carreteres secundàries que he seguit avui eren més aviat planes i estaven en bones condicions, però això no treu (almenys part de) el meu mèrit.
Acabo de parlar amb la M, que diu que Donosti encara està de festa major i que a veure si hi anem.
No he lligat en tots aquests dies, però avui que estic sopant uns espaguetis al pesto -ben carregats d’all- segur que es presentarà una oportunitat.
El carrer Portales s’omple a vessar al vespre, amb gent que va a fer chiqueteo, tapas, raciones, porciones… L’España autèntica, la que diuen que també es troba en alguns barris de la perifèria de Barcelona.