Joan Pinyol

Ahir
dimecres, dins el cicle d’activitats FEBRER
RODOREDA que es duen a terme a la capital de l’Anoia i gràcies a la
proposta de Paranoia Accions, vaig tenir el privilegi de
presentar i d’encetar una vetllada literària realment exquisida des del cor
d’Igualada i davant de vora un centenar de persones.

L’acte
va tenir lloc a dos quarts de vuit del vespre a la sala d’actes de la
Biblioteca Central d’Igualada i va permetre als assistents gaudir de la conferència “Mercè
Rodoreda de prop", a càrrec de Marta Pessarrodona.

Amb
un títol així es veu d’una hora lluny que l’activitat s’inscrivia dins l’allau
d’actes que arreu del país enguany commemoren el centenari del naixement de
l’autora de La Plaça del Diamant. Però això era el de menys, el de més
va ser la participació entusiasta de la Marta Pessarrodona a l’hora d’abordar i
d’explicar diferents aspectes de la trajectòria vital de Rodoreda i de
desmontar tòpics i interpretacions falses que ha rebut la seva persona i
algunes de les seves obres… les raons de la seva extrema timidesa, el casament
obligat amb l’oncle, la seva responsabilitat com a mare, les conseqüències de
la relació que va mantenir amb Armand Obiols i les crítiques que va rebre per
aquest motiu per part de membres del Grup de Sabadell en ple exili francès, el
que de debò va representar Armand Obiols per a la seva carrera literària, els
contactes limitats que tenia a París pel que fa a les amistats, la impressió
que li va causar la seva ciutat natal així que la va retrobar per primera
vegada l’any 1949, els seus referents literaris catalans i europeus, les
circumstàncies amb què es van fer algunes traduccions de les seves obres, la
relació amb Montserrat Roig, els paral·lelismes entre la seva experiència
personal i familiar i algunes trames de les seves novel·les, la seva activitat
com a autora teatral i un llarg
etcètera d’aspectes interessantíssims que van fer que els assistents a la
xerrada perdessin durant dues intenses hores fins i tot la noció de trobar-se
en el present. I tot perquè, tot repassant aquests aspectes de la Rodoreda, la
Marta va oferir-nos una anàlisi ben exhaustiva de la literatura contemporània a
cavall de les diverses guerres que també ha hagut de patir. Va ser
una autèntica exquisidesa, vaja, que es clogué, a més, amb un col·loqui
realment interessant a partir de les intervencions del públic.

Gràcies
Marta per la meravella de la dissertació i gràcies Paranoia Accions per fer
possible una trobada tan especial i literària com la que vam viure ahir
dimecres.

Fotografia : Magda Bartrolí

Si
continueu llegint trobareu un petit esbós biogràfic de la Marta Pessarrodona…

Afegir-hi un comentari

Marta Pessarrodona de prop

És
poetessa, narradora, assagista, “lectora corrent”, traductora, conferenciant i
articulista. Va estudiar història a la Universitat de Barcelona i entre 1972 i
1974 va ser professora de llengua espanyola a la Universitat de Nottingham. En tornar a
Catalunya va treballar com a assessora editorial i de diverses empreses de
caire cultural. També va ser comissària de l’exposició i del seminari dedicats
al grup de Bloomsbury a Barcelona l’any 1986. Ha coordinat la Comissió Internacional
per a la Difusió de la Cultura Catalana, del Departament de Cultura de la
Generalitat. També ha coordinat la col·lecció “Mujeres Viajeras”, de
l’editorial Plaza & Janés, continua donant forma a la seva obra poètica i
assagística i col·labora en diferents mitjans de comunicació com ara l’Avui, El
Temps,…

Com
a poetessa ha publicat, entre altres títols, Primers dies de 1968, Setembre
30 (prologat per Gabriel Ferrater), Vida privada i A favor meu,
nostre, que va reunir després a Poemes 1969-1981. Posteriorment va
donar a conèixer Berlin suite, Homenatge a Walter Benjamin, Amor
a Barcelona, Tria de poemes i recentment Antologia. Poemes
1969-2007 (Ed. Meteora, 2007).

En
el camp narratiu ha compilat els seus relats en els volums : Nessa:
narracions i Evermore : ficcions. També ha publicat el recull de
retrats titulat Fauna.

Ha traduït Virgina Woolf, Edward Morgan Foster, Harold Pinter, Doris
Lessing, Susan Sontag, Erica Jong i Margeritte Duras. Ha escrit guions
cinematogràfics (Imatges) i radiofònics (Patir, passió, pastitxo:
abans de la funció).

Com
a assagista ha publicat La dimensió europea de la cultura catalana (amb
altres autors), Barcelona, una nova ciutat europea i també és autora de
biografies dedicades a Caterina Albert, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Capmany,
Frederica Montseny i Mercè Rodoreda. L’any 2006 també va publicar Donasses.
Protagonistes de la Catalunya moderna.

En
plena commemoració del centenari del seu naixement i, per tant, enmig de
l’allau d’actes organitzats per tot el país per recuperar de nou la seva
trajectòria vital i la seva obra, va ser realment excepcional tenir a Igualada
la Marta Pessarrodona per parlar-nos de Mercè Rodoreda, com a biògrafa de la
seva persona, com a estudiosa de la seva obra i com a amiga entusiasta de
l’autora de la Plaça del Diamant, amb qui la Marta va mantenir una
estreta relació, també durant la lenta agonia que la va dur a la mort el 13
d’abril de 1983.

Les
dues van coincidir a l’editorial Edhasa i segons ha confessat la Marta,
Rodoreda de seguida es va convertir en una de les seves tres escriptores
preferides, juntament amb Virginia Woolf i Doris Lessing.

Després
de la mort de Rodoreda, i entre altres projectes lligats a l’obra d’aquesta
autora, la Marta va tenir cura i va prologar la traducció castellana de Sembla
de seda i altres contes. Anys després, i en ocasió del vintè aniversari de
la seva mort va escriure diversos textos que acompanyaven un recull de
fotografies de l’escriptora i també ha elaborat diversos estudis sobre l’autora
catalana.

L’any
2005 va escriure el pròleg del recull titulat La noieta daurada i altres
narracions que aplega contes infantils que Rodoreda va publicar a “La
Publicitat” entre els anys 1935 i 1936. I aquell mateix 2005 la Marta va treure
a la llum el llibre Mercè Rodoreda i el seu temps, “un llibre
d’autora i no pas una biografia oficial”, segons paraules de Sam Abrams, en el
qual la Marta Pessarrodona, a més de l’estudi biogràfic, ens ofereix una
excel·lent anàlisi del context polític de la Catalunya que va conèixer
l’escriptora de Barcelona i de l’exili que van patir nombrosos intel·lectuals
de casa nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!