Joan Pinyol

Molt poca broma! Ha arribat el moment d’afegir en
els diccionaris de sinònims una nova equivalència. La formada per les paraules
"Aznar" i "ric". No ho dic perquè sí. Tal com es va saber fa uns mesos a través de la revista "Tiempo", el juliol passat el
matrimoni format per José Maria Aznar i Ana Botella van inscriure en un registre
de la propietat una casa al seu nom. Però no pas de 30 metres quadrats -que
devia ser el que ocupava la superfície de la maqueta d’aquella vivenda-, sinó
d’uns quants més, sobretot si considerem el que ha hagut de pagar -suposem que
trinco trinco- l’expresident espanyol (…)

Situada al terme de Marbella,
entre Puerto Banús i Estepona, la casa ha costat un total de 358.000 euros i
per aquelles males coincidències de la història de les persones que diuen que
parlen català en la intimitat, es troba envoltada de camps de golf. Ara que
s’ha arxivat el Pla Hidrològic Nacional que volia dur a la pràctica el PP, fent
gala d’una força que va perdre de la nit al dia, ¿regarà el mateix Aznar la
gespa de les seves exquisides distraccions? Però continuem, que la cosa no
acaba pas aquí.
Segons la mateixa revista, si l’expresident
espanyol es pot permetre compres com aquestes -que per a ell no deuen arribar
ni a la categoria de despeses- és perquè d’ençà que va deixar la Moncloa els
seus ingressos -que aleshores ja eren de 84.000 euros l’any- s’han multiplicat
per set i actualment són de 600000 euros anuals. Tal com ho llegiu. I si ho
voleu llegir en antigues monedes, la quantitat arriba a 100 milions de pessetes
cada 12 mesos, una xifra que, per a un que ja ha casat la filla, no està gens
malament. Abans de tornar a la realitat, comprovem d’on li surten. Aznar cobra
aquesta quantitat, tan somiada per la resta de mortals, en qualitat de
diferents càrrecs i distincions. Cobra com a expresident espanyol, com a
conseller vitalici de l’Estat, com a professor de la universitat nordamericana
de Georgetown, com a conferenciant internacional i, ara també agafeu-vos!, com
a escriptor, gràcies a un contracte que en el seu dia va signar amb l’editorial
Planeta en virtut del qual es va comprometre a regalar-nos les seves reflexions
per escrit a través de tres llibres, dos dels quals ja han vist la llum enmig
d’un gran èxit de vendes. Si això no és tenir sort a la vida…
En vistes a tot plegat hi ha
diversos interrogants que vull deixar anar, encara que sigui gratuïtament. Quan
un ha estat president d’un estat -sigui o no, "grande y libre" i
determinada premsa ens el pinta com a víctima de les circumstàncies, ¿ens pot
arribar a fer gaire pena si acaba cobrant aquest dineral? I un altre. Davant
d’una classe política que és capaç d’enclastar-se en el poder durant dècades, ¿no
ha arribat el moment de reclamar una equiparació molt més estreta entre el
càrrec que desenvolupen i el sou que cobren cada més?, ¿o és que els votants
som simples engreixadors de segons quins comptes bancaris? I l’últim. Davant
d’aquesta mena de pensió que cobra avui l’Aznar, encara hi ha algú que pensa que
va limitar el seu càrrec a vuit anys amb la intenció que la política s’anés
renovant?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!