Joan Pinyol

Tant o més real és el que fem per
fora quan anem pel carrer que el pensem per dins quan anem pel mateix carrer.
Tant o més determinant és el que pensem de cadascuna de les persones que tenim
al voltant com el tracte extern que els dediquem, potser interessadament. I
mentre cada cosa sigui al seu lloc els dies passen i els anys també. Però, ¿i
si ho exterioritzéssim tot, encara que fos a través d’una ficció literària? Amb la novel·la titulada "Cartes que no lliguen" l’escriptor i
periodista Sebastià Bennassar acaba de retratar les enveges i corrupcions que,
segons ell, la campen des de fa temps en la societat literària mallorquina. Però no només això.

Fent gala de les il·limitades
possibilitats que regala la literatura, en el llibre publicat per Hiperdimensional
Edicions, Benassar es dedica a matar una sèrie d’escriptors ben vius a l’illa i
a ressucitar-ne d’altres que estaven ben morts. Jo no m’ho invento, i pel que
sembla l’autor tampoc. Tot el contrari. La novel·la serveix gairebé en plateta
els referents mallorquins reals. En voleu un exemple? Una de les primeres
víctimes mortals del relat és Maite Patrícia Jordà, segons ens diu el narrador,
l’escriptora mallorquina que més llibres ha venut en tota la història de
l’illa. I si dins la novel·la acaben amb la seva vida és senzillament perquè pagui
la culpa d’haver triomfat literàriament gràcies a ser filla de qui és. Identifiqueu ja la realitat? No sé
pas si el doctor Corbella, el seu marit, considerarà que és una
manera gaire bona de viure, però tot apunta que la retratada i assassinada
literàriament és Maria de la Pau Janer -fixeu-vos en les inicials de la
protagonista!-, filla de l’escriptor Gabriel Janer Manila, que, tot sigui dit, en el seu moment no
es va voler perdre la presentació de la novel·la.

Però encara hi ha més sang i
fetge. A un altre personatge del relat, que es presenta com a gai sota el nom
de Brauli Martorell, el narrador el mata cito textualment "fotent-li un
tret pel cul". Doncs bé. Com que la novel·la també treu a la llum
l’enfrontament existent a l’illa entre el grup capitanejat per Janer Manila i el
col·lectiu que encapçala Biel Mesquida, que coincideix en inicials amb el
personatge assassinat tan brutalment a la novel·la, tot fa pensar que Bennassar
també ha recreat de tan mala manera aquest altre escriptor mallorquí. I la cosa
tampoc no acaba aquí. A "Cartes que no lliguen" hi ha nou assassinats
més, entre escriptors i editors, també fàcilment identificables amb perfils
reals de l’illa i igualment es dóna compte de la corrupció que diuen que impera
en premis literaris com els de Ciutat de Palma. Vaja, que en aquesta novel·la
es porta a terme allò tan higiènic que alguns anomenen treure a la llum els
draps bruts sense considerar totes les conseqüències que se’n puguin derivar. Doncs
bé. Deixant de banda la coïssor que aquests dies deu provocar a l’illa aquest
llibre i també la promoció editorial que deu suposar la polèmica generada per
aquesta suposada ficció literària, ¿us imagineu que algun dia aparegués un
retrat semblant protagonitzat per les persones anònimes que més avorriu del
vostre entorn? Jo sí. Però, avui per avui, anem a altres processons…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!