Una colla de rucs

Sempre és un bon moment per parlar dels
rucs que ens envolten.
Però encara més ara que el dia s?allarga ?de
claror-, també durant els caps de setmana, i abans que algú ens obligui a
allargar-lo encara més a cop de rellotge. Sabeu per què? Perquè després d?un
hivern que als barcelonautes no els ha permès gaire de desplaçar-se al Pirineu
per practicar l?esquí, es preveu una temporadeta realment intensa pel que fa a
allò que durant segles era conèixer l?entorn natural i la gent que viu al camp,
i que ara les noves modes han batejat com a turisme rural.

Des de sempre
he vist molt clara una paradoxa a la comarca del Berguedà, una terra rica
d?història, de paratges singulars i de masos també gairebé únics. Com que
resulta que es troba just al camí preferit pels esquiadors procedents de la
capital catalana per anar a trobar les pistes, resulta evident que a l?hora de
parlar de les carreteres de la comarca, hi ha dos grups ben diferenciats. D?una
banda l?eix del Llobregat que va a parar al Túnel del Cadí i que
progressivament s?ha anat desviant de l?interior de pobles com Navàs, Puig-reig
o Gironella, per tal que els reis de les caravanes i de les esperes passin de
llarg amb els ulls fits als seus telecadires predilectes, i d?altra banda la
teranyina de carreteres petites que, a banda i banda d?aquesta principal,
comuniquen les diferents poblacions berguedanes des de fa segles. Doncs bé. Ara
que ja ni neva, a Olvan, una petita població del sud de la comarca que no
arriba als mil habitants, els que viuen a cos de rei són una colla de rucs. No
insulto ningú. Resulta que la masia Fuïves ?situada en aquell llogarret- té la
major reserva de rucs catalans de tot el món, amb més de cent cinquanta exemplars,
motiu pel qual des de fa uns quants anys es coneix com el Centre Mundial del
Ruc Català. Sí, us parlo de la concentració més singular de guarans, d?aquella
mena de bèsties de quatre potes autòctones de Catalunya, de pelatge negre
excepte el morro i el contorn d?ulls, que recentment s?han convertit en una
icona popular en versió sobretot adhesiva, capaç de fer entrar en litigi
diverses persones i de portar-les també als tribunals. Allí, enmig d?una zona
qualificada d?alt interès natural i al voltant d?una casa pairal que data
d?abans del segle X, un grup de persones es dediquen, per diversos motius, a la
conservació i recuperació d?aquesta espècie des de fa més de quaranta anys. Per
salvaguardar-los d?uns temps en què han deixat de ser bàsics per a les feines
del camp i per donar-los a conèixer abastament. Per això, s?organitzen visites
guiades per veure?ls de prop, en les quals ?qüestions sobre la paritat, al
marge- es descobreix que no es poden barrejar mascles i femelles, segons diuen
?perquè el potent tarannà del sector masculí impedeix que aquest col·lectiu
pugui viure en plena llibertat?, motiu pel qual, mentre les femelles formen un
únic grup, comparteixen quadra i poden pasturar tranquil·lament al costat dels
seus pollins, els mascles han de viure en quadres individuals? si en som
d?animals, els homes! D?altra banda resulta que ara mateix i fins al juny ens
trobem en la millor època per visitar aquell reialme de rucs. Perquè és quan es
produeix l?aparellament i es pot testimoniar millor que en cap altre mes de
l?any la munta natural entre guarans i guaranes, que també es reprodueixen de
manera artificial i assistida sobretot per a alegria dels ramaders estrangers
que compren el líquid que dóna la vida ?per dir-ho així- a fi de millorar la
raça o de fer creuaments en les seves respectives granges. Per últim, i encara
en la línia de cridar l?atenció de les famílies que vulguin passar un dia al
camp entre rucs amb denominació d?origen català, al parc del Montnegre també
s?ofereix la possibilitat de treure?s el carnet de conduir rucs, que es pot
obtenir si se superen quatre proves: muntar l?animal, llaurar, transportar
aigua i carregar llenya. Vinga, no sigueu rucs, i aprofiteu l?ocasió!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *