Joan Pinyol

Ahir a la tarda, no gaire estona després d’una migdiada de final de vacances, i mentre era a punt d’enllestir la lectura del darrer llibre que tinc entre mans, em va venir a trobar un reporter itinerant de Catalunya Ràdio. David Serrano, es deia, si no ho recordo malament, acompanyat d’una noia d’aquelles que et deixen sense paraules.

Els vaig fer passar i, en una tarda de plugim (xirimiri, en diuen els bascos) em va venir de gust compartir amb ells, el meu sostre.

Una vegada asseguts, el David, mentre es treia l’arma comunicativa (el micròfon amb l’emblema de l’emissora més escoltada al nostre país) m’ho va explicar tot.

Resulta que forma part de l’equip radiofònic del programa “El visitant”, que s’emet cada dia de 16.00 a 19.00 i que condueix l’Enric Lucena. En concret, cada dimarts de sis a set de la tarda el David recorre el país a la recerca i captura de lectors en plena activitat. Vaja, que és una mena de cul d’en Jaumet que no para quiet fins que, sigui al poble que sigui, troba tres lectors amb llibres a les mans i als ulls. I quan els troba, els pregunta quin llibre estan llegint, per on van i per què l’han triat entre tanta selva editorial.

Com que micròfon en mà el David persegueix persones que llegeixen a l’aire lliure i com que a Capellades ahir l’aire estava ocupat per la pluja, resulta que va venir a Capellades, va preguntar per algú que tingués alguna cosa a veure amb els llibres i resulta que alguns dels meus convilatans, des dels seus respectius paraigües, el van adreçar -amb aquella noia que et deixa sense paraules- fins a casa, i una vegada a la porta, no vaig tenir escapatòria (és clar, només tinc una porta i el David és un home de pes, també físicament).

Després d’oferir-los dues terceres parts del meu berenar i, així que des dels estudis de Catalunya Ràdio es van posar en contacte amb ell, el David em va presentar i es va interessar pel llibre que era a punt d’enllestir abans de la migdiada. Estic llegint PER UN SAC D’OSSOS, de Lluís-Anton Baulenas, una meravellosa radiografia de la postguerra més immediata, dura com va ser la realitat i molt significativa del que van ser aquells anys a casa nostra. Vistos des de l’òptica dels guanyadors de la barbàrie bèl·lica i també des dels perdedors, a través de la dualitat del protagonista, que emergeix de la pobresa i marginació a què es van sotmetre les famílies dels que van defensar el govern legítim de la República i s’immiscueix entre el poder i els privilegis dels afectes al Règim de Franco per tal de complir una promesa ben particular i significativa en el que, per a ell, serà un viatge sense retorn. Una obra mestra més de l’amic Baulenas!

Quan vaig acabar d’explicar el que m’havia semblat la part del llibre que coneixia abans de la migdiada de dimarts 25, el reporter de Catalunya Ràdio (David es deia, oi?) em va demanar que expliqués un microconte dels meus. I vaig aprofitar l’avinentesa i l’audiència per donar a conèixer la publicació imminent del recull de microcontes Glops (Editorial Petròpolis, 2009) i per detallar el microconte titulat Silenci, que diu així.

SILENCI

– Compte amb l’allau! -no va dir ell.

Després posàrem fi a la primera connexió en directe amb “El visitant” i aleshores el David em va confessar que cada dimarts va a trobar tres lectors i que li faltaven dos més. Què és un problema, si hi ha una solució?

Vaig treure el cap per la finestra i vaig descobrir l’Anna Illa Rosich, una jove veïna de 20 anys llegint des de la seva terrassa sota el tendal que la protegia de la pluja. La noia que et deixa sense paraules la va convidar a venir i minuts després el David la va poder entrevistar per a la propera connexió amb l’Enric Lucena. Van parlar del primer llibre de la trilogia de Sieg Larsson, ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES.
I encara vam fer pujar un altre capelladí a casa. L’actor i rapsode Jaume Bernadet, que passava pel carrer en aquell moment amb un paraigua en una mà i un llibre en l’altre. El CODIGO DA VINCI, de Dan Brown.  El Jaume va venir a trobar-nos però, coses del directe, al final va quedar pendent per a una altra ocasió la seva conversa amb el David.

Si voleu escoltar les dues connexions que des de casa meva es van fer en directe amb Catalunya Ràdio per al programa “El Visitant” , cliqueu aquí http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=370239  i obriu orelles.
També en trobareu un petit fragment des del web de l’editorial PETRÒPOLIS si entreu aquí : www.petropolis.cat.

I si voleu veure més fotografies de la trobada peculiar d’ahir a casa, obriu els setze documents adjunts.

Per a mi va ser un plaer ben gran! Catalunya Ràdio ja pot tornar a casa quan vulgui.

I ara, si voleu saber més informació sobre el programa “EL VISITANT” continueu llegint…
Llibres a l’aire lliure

 David Serrano cada setmana, micròfon en mà, es dedicarà a veure què llegeix la gent a l’aire lliure, a Catalunya.

Cada setmana, en una ubicació diferent de Catalunya, els lectors de Catalunya seran assaltats pel David, que ens descobrirà què i on llegeixen els catalans i les catalanes.

Horari: dimarts, de 18.00 a 19.00 h
dins el programa EL VISITANT, que condueix cada dia Enric Lucena

Equip
Direcció: Rosa Puigventós
Sotsdirecció: Albert Castellví
Redacció: Elisenda Pineda, Txema Costoso, Blanca López-Bonet, Leandre Terol, Blanca Busquets
Producció: Elisabeth Espuny, Mireia Valls
Realització tècnica: Matilde Seoane, Joaquim Garcia
El visitant
Amb Enric Lucena
 Horari d’emissió: de dilluns a diumenge, de les 16.00 a les 19.00 hores
 
Tres hores de ràdio en directe. Cada tarda l’Enric Lucena i la seva tripulació, vinguts d’una altre planeta, intentaran entendre el planeta on han aterrat.

I ho faran observant atentament què passa a la Terra en general i a Catalunya en particular.
Però preguntar-se què passa no tindria gaire sentit si després no es preguntessin per què. Per què passa el que passa i per què no passa el contrari o simplement una altra cosa?
L’humor és una manera d’entendre el món. No és enemic del rigor i, per tant, sap ser el protagonista al mateix temps que sap quedar en un segon pla quan la notícia sigui prou seriosa per no deixar-li espai. Això passarà poques vegades, perquè l’humor és a totes bandes!

L’actualitat és el fil conductor d’aquesta edició revisada i actualitzada d'”El visitant”. Una edició on els oients tindran sempre via oberta per parlar amb un programa que, tot i estar preparat, podrà saltar pels aires sempre que l’actualitat ho demani.

Un circ on tots els membres de l’equip jugaran un paper determinant i determinat. Com a nouvinguts, el visitant i la seva tripulació també voldran saber què poden fer a Catalunya, quines activitats s’organitzen a l’estiu, com hi poden participar. Així doncs, l’actualitat cultural i no tan cultural també té el seu propi espai a “El visitant”: la televisió, el cinema, les festes populars…

Com a ésser inquiet*, el visitant també voldrà tenir contacte directe amb els terrícoles i parlarà habitualment amb representants dels humans: escriptors, actors, polítics, presentadors de TV, músics…, que li explicaran tot el que cal saber de Catalunya i la resta del planeta.

També hi tindran cabuda tots els humans que puguin aportar llum de qualsevol mena sobre els temes que ens ocuparan: astròlegs, científics, jardiners, cuiners…

També hem de tenir en compte que el planeta d’on vénen els tripulants de la nau d'”El visitant” és molt juganer, així que cada dia conclourà el programa (sempre que l’actualitat ho permeti) un concurs on es podran guanyar molts i molts premis.

Amb la col•laboració de: Mamen Duch (T de Teatre, “La chica de ayer”), Marta Pérez (T de Teatre, Jet Lag), Sílvia Abril (“Buenafuente”, “Homo Zapping”), Marta Corral (“Versió Rac 1”, “Barçòvia”), Eli Iranzo (“El internado”, “Los hombres de Paco”, “Jet Lag”), Alfons Gorina (“La finestra indiscreta”), Quim Rutllant i Ester Plana (“Mans”), David Balaguer (“Hak Trick Espanyol”, “El Club”), Albert Murillo (“Generació digital”) i Jaume Buixó (“Crackòvia”, “Polònia”).

*”El visitant” és inquiet, si no, s’hauria quedat al seu planeta ben estirat al sofà, que allà també en tenen i, a més, són més còmodes ja que van inventar un farcit molt més esponjós que els que hi ha a la Terra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!