poca feina

Després de gairebé una setmana i mitja, torno a tenir internet. Aquest és el temps que ha passat desde que vaig deixar el pis pont en el qual vaig instal·larme durant les tres primeres setmanes a Gent, per tant això vol dir que ja fa més d’un mes que hi vaig arribar… Problemes amb els passwords i el reconeixement del portàtil per part de la xarxa wireless m’han impedit anar actualitzant el blog aquesta primera setmana des del nou estudi. Tampoc he tingut massa temps per anar pels cibers, només alguna escapada furtiva a la sala d’ordinadors del centre d’idiomes per consultar el mail i constatar, un cop més, que cada país ordena les tecles dels teclats com li ve de gust…

Des del magnífic concert de la Joan (altrament coneguda a Sant Joan de les Abadesses com la travesti híbrida entre la petita de les Cruz i Natalie Imbruglia) han anat passant bastantes coses que intentaré resumir els pròxims dies en diferents posts. Però el fet més destacat ha sigut sense dutbe el canvi de residència. Haig de reconéixer que no va ser fàcil, després de tres setmanes ja m’havia acostumat a l’acollidor pis de la meva amiga madrilenya. Els principals maldecaps que van dificultar la readaptació van ser, d’una banda, l’estira i arronsa amb el pintor (que es va allargar més del compte)  i per altra, la sensació de fredor de l’estudi quan hi vaig entrar; tot i deixar enrera l’estiu, la temperatura era baixa perquè feia temps que no hi vivia ningú, i l’estiu belga no ha sigut precisament calurós. Al llarg d’aquesta setmana m’he anat fent més a la mida del "studio12" a mesura que els racons es deixen domesticar… La pressió que tenia quan vaig fer la visita per llogar-lo va fer que em passéssin molts detalls per alt, com el del paviment-moqueta o el vidre senzill de les finestres. Però el que desde el primer moment vaig tenir clar va ser la privilegiada ubicació dins de la ciutat: a mig camí entre el centre històric i l’estació de tren, només cal sortir al carrer en qualsevol moment del dia per adonar-se que es troba en una de les zones amb més activitat de la ciutat. Tot i així, l’estudi es troba a la part posterior de la casa, amb el que gairebé no se n’adona de la quantitat de bicicletes que arriben a passar tan aprop seu. La sensació anònima de casa pati et pot arribar a fer oblidar que et trobes al mig de Gent. Potser per això, si mires cap al cel des d’un dels extrems del pati, pots veure com la Boekentoren d’en Van de Velde et saluda per darrera de la teulada de la casa, amb el seu barret permanentment encès durant la nit. Un far al sud, il·luminant una sala encara mig buida.   

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!