El cap de setmana del 22 i 23 de setembre es va celebrar el 25è aniversari de la restauració del
Vooruit. L’emblemàtic edifici va ser construït entre 1911 i 1914 convertint-se en seu d’una cooperativa socialista. Des de l’any 1982 l’edifici s’ha convertit en un important focus d’activitat a la ciutat; música, teatre, dansa i les més diverses activitats culturals tenen un punt de trobada a cavall entre Sint-Pietersnieuwstraat i el canal Muinkschelde. Gent’s burning.
La celebració va consistir en una àmplia programació de concerts, alguns d’ells gratuïts com el que va tenir lloc just davant de la façana principal. Per una estona l’edifici es va convertir en el seu propi pastís d’aniversari. L’espectacle piromusical rollo Kraftwerk va ser el precedent a l’obertura total de portes i les festes que s’anaven succeïnt en les diferents sales de l’edifici. Entre la façana principal i la posterior hi ha un desnivell de gairebé tres pisos: quan comences a baixar tens la sensació que deus estar anant cap a algún tipus de pàrquing, però en realitat no estàs fent res més que assolir la cota del riu. Es notava en l’ambient que la gent té un especial apreci per aquest edifici i el que significa per la ciutat; encara que no vagis a cap concert, sempre pots passar una bona estona a l’ampli bar que hi ha a peu de carrer a Sint-Pieters. Erigint-se orgullós enmig de la ciutat, el Vooruit tindrà ben aviat un nou veí: al solar immediatament contigu "es construiex" un edifici d’
Stephane Béel en col·laboració amb
Xaveer de Geyter. Tant de bo segueixin sent veïns d’aquí 25 anys més. Felicitats.
Mira tu, vas tindre el teu "piromusical" particular. Per cert nano, com juga el barça. Baba, baaaaaaaaba!!!!
Hoe gaat het ermee?
Your life seems to be as interesting as before! Hope to see you soon again!
fan correfoc també els belgues??
té bona pinta l’edifici…s’haurà de visitar!
hola jordi!
Felicitats pel blog!jo tot just acabo d’iniciar l’erasmus.Porto una setmana i mitja a Milà. Aquí es va a un altre ritme. Avui ha sigut el meu tercer dia de classe a Leonardo. Amb l’italià no estic patint tant com suposo tu amb el nederlandès… déu ni do!no?Però ben fet un s’ha d’integrar al 100%.A Milà en canvi, hi ha una plaga espanyola descomunal!… crec que el 60% com a mínim d’Erasmus són de la Península.
Ostres, feia bona pinta aquest studi. A Milano màx. es pot aspirar a la stanza singola pagant una pasta ( i no precisament la que tots coenixem com a típica italiana).
Suposo que ja deus començar a notar el fred… perqué aquí les nits ja són bastant fredes.
bé, des de la città della moda t’envio un bacci forte!