La tendència a pensar que els coneixements es poden anar simplificant, per acabar convertint-los en un concepte digerible per a tothom sense cap mena d’esforç, és molt estesa. I es porta a la pràctica, sobretot, des dels llocs de poder, ja que així es pot diluir la ideologia dins una dosi de concepte, de coneixement, simple. És molt millor acceptat un concepte, una informació, un coneixement, si es dóna en format simplificat, entenedor, que no comporti una feinada excessiva. I així, ens ho podem anar empassant tot tal com raja.
Per entendre el fenòmen, podeu analitzar el per què tots els coneguts que van de viatge, posem pel cas, a Costa Rica, ens regalen una visió simple de la realitat d’aquell país, en una dosi ben digerible, del tipus : "aquella gent són pobres, però feliços.". No tenen cap necessitat de definir ni la estructura econòmica del país, ni la organització social, ni la evolució històrica, ni necessiten contextualitzar-lo amb els països de la zona, etc… Ens estalvien tota la feina amb la frase "aquella gent són pobres, però feliços". Igualment, sembla que vinguin a dir que, necessàriament, són feliços pel fet de ser pobres, amb la qual cosa et venen ganes de dir "doncs fes-te pobre, tú també!".
Per aquesta raó, no acabo de digerir les dosis d’antiamericanisme, antiisraelisme, etc… amb que continuament ens tenen acostumats els mitjans informatius catalans i espanyols (que, pel que respecta a la visió periodística, són la mateixa cosa). Sense prejudici de resultar criticables les accions en política exterior i/o interior d’aquests dos estats, igual que ho poden ser les accions de l’estat espanyol, francès o Camerunès, em nego a acceptar que això impliqui que l’extremisme islamista tingui cap mena de connotació positiva, ja que va contra els principis d’una societat que vulgui ser lliure, igual com hi van el feixisme i el comunisme. De la mateixa forma que no crec que ser pobre tingui cap connotació positiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!