Avui he somniat… que vivia en un país on no havia de sentir-me culpable continuament per enviar un fax, o parlar, en l’idioma propi del país. Avui he somniat que vivia en un país on els governants havien de donar explicacions al poble que els havia triat i no a polítics i opinió pública de països aliens. Avui he somniat que vivia en un país on els periodistes exposaven els fets i eren els qui rebien la informació els que la criticaven. Avui he somniat que vivia en un país on l’economia fugia de la cultura del subsidi i lluitava amb il.lusió per sobreviure en les actuals circumstàncies. Avui he somniat que vivia en un país on la gent no relativitzava res. Avui he somniat que vivia en un país que respectava la llibertat de pensament individual i no intentava crear línies d’opinió, de creença, a les quals t’havies d’adherir necessàriament. Avui he somniat que vivia en un país on els polítics eren conscients que aquest no és el millor sistema ja que és la continuació (evolucionada per acontentar els règims occidentals) del règim franquista. Avui he somniat que vivia en un país en el que el màxim representant l’havia escollit el poble exercint el seu dret de vot.
Avui he somniat tot això i, quan he retornat a la realitat, m’han vingut ganes de ser un negre als Estats Units. Ells, ara, són lliures. Si el senyor King aixequés el cap, estaria orgullós del seu poble. Si l’aixequés en Macià, segurament se’n tornaria…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!