Ara m’agradaria sentir com justifica la progressia que el seu govern (òbviament, el de l’estat) decreti un dia de dol oficial per la mort d’un dèspota (i altres qualificatius que m’estalvio) que dóna nom al país que té sotmès per la força d’una estructura social ancorada en el nomadisme i justificada per la religió. En el nom de Déu aquest cabró es gastava milions d’euros en collonades de luxe per a fruïció personal i finançava escoles sectàries de religió, els fruits de les quals ara comencem a assaborir els occidentals. Fruita exòtica, però mortal. No li veig justificació a l’actuació del govern de l’estat espanyol. No és un govern amb gaire política social (el d’Arabia Saudí no és un govern on la igualtat es fomenti de forma generalitzada, ni entre sexes, ni entre classes socials). No és un govern on es respectin massa les opinions (bé, això només pel que respecta al 98% de la població que són els que no són membres de la família real). En definitiva, que aquesta baixada de pantalons només pot tenir una lectura: cuidar el proveïdor que té pràcticament el monopoli del mercat de l’energia petroliera. Al marge de les possibles implicacions morals que es puguin derivar d’aquest signe de debilitat, s’han posat a la mateixa altura que el govern del partit popular quan mostrava aquests símptomes de debilitat amb el govern dels Estats Units. Només una cosa: als Estats Units, ara mana en Bush, però hi va manar en Roosevelt, en Kennedy, en Clinton… i seran els seus habitants, en definitiva, els que triïn un governant, tant si és un mediocre integral i integrista com en Bush, com si és un generador d’il.lusions com, per dir un nom, Kennedy. La invasió de l’Iraq no tenia una justificació, però que tots els espanyols (ho siguem o no) haguem de plorar per un cabronàs com aquest, tampoc la té.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest garant de el tarannà no s’aixeca quan passa l’exercit de EEUU en el caspós " Desfile Militar" per ara tenir el gest de decretà aquest dol oficial, quina falsa-tat que corre