És difícil d’entendre el per què de la dèria espanyola a harmonitzar-nos amb comunitats autònomes del tipus Múrcia, Cantàbria o Madrid. No es pot entendre perquè es pot tractar de forma diferent a Ceuta i Melilla, a les Canàries, o a les comunitats forals (Euskadi / Nafarroa) d’una banda i la resta d’una altra. El nostre futur, sempre ha d’estar lligat a Múrcia o a La Rioja? No és anticonstitucional el tracte fiscal que hi ha a les zones que he citat abans (Ceuta, Melilla, Canàries, etc…)? Aquest tracte ens fa diferents als ciutadans de la resta de comunitats dels d’aquestes (per exemple, a Euskadi, no es paga l’impost de successions : mira si en fariem de feina aquí, només amb aquest petit canvi !). La constitució espanyola (i això és la base reivindicativa dels pseudoprogres que la defensen) ens fa a tots iguals. I si aquests règims fiscals són constitucionals, no té cap explicació que el concert econòmic per a Catalunya no ho sigui. Només si el que es vol és mostrar el grau de sotmetiment de Catalunya. Com va dir algú, Catalunya no és Espanya, Catalunya és d’Espanya. No deixar que aquí disfrutem del concert econòmic no és més que una mostra més del seu poder, exercit amb fermesa durant tot el període d’ocupació que dura des de fa gairebé tres-cents anys. Ocupats i, si pot ser, humiliats. Humiliats pel fet de ser una nació que és presentada als ulls del Món com si d’una regió més del gloriós imperi espanyol es tractés. No tinc res contra Múrcia, o Castella-Lleó, però jo no sóc espanyol i, mal que els pesi, no ho seré mai. I em fa l’efecte que no sóc l’únic.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els espanyols no es poden permetre un tracte especial per als catalans. Ja que de fet som els seus grans enemics. Per això sempre intentaran equiparar-nos amb regions-províncies com Múrcia, La Rioja o Cantàbria. El cafè per a tots s’ aplica especialment a Catalunya i als Països Catalans, i no als Països Bascos -Euskadi i Navarra- on els espanyols els hi accepten el concert econòmic i els drets històrics.