Avui el Sr. Carod ha afirmat que "fora de l’Estatut no hi ha alternativa, només frustració" i així justificava la seva afirmació-amenaça de no pactar mai amb CiU per governar la Generalitat. També ha demanat als convergents que s’oposen al nou estatut "sentit d’Estat".
Primer de tot dir-los als convergents que no pateixin, perquè si fem cas de les idees defensades des de les darreres eleccions catalanes per part de tots els dirigents d’Esquerra, aquesta formació no pactarà MAI amb un partit que no s’autodefineixi com a progressista, d’esquerres i mínimament (molt mínimament, val a dir) catalanista. L’actual Esquerra només pot pactar amb el PSC-PSOE-CpC i ICV-EU-Alt. etc…, perquè consideren Convergència com un partit "de dretes", dit així, despectivament, com si fos un defecte de fons que els fes incompatibles. Per tant, Esquerra no pactarà mai amb CiU de totes totes. Molt bé. És la seva opció.
Segon. Em sembla, com a mínim, de molt mal gust atacar sempre amb la mateixa artilleria de fogueig, la cançoneta del "Convergència no ha fet res en 25 anys al poder i ara vol posar el llistó molt alt al nou estatut per fer-lo fracassar". Cançoneta entonada pels dirigents del PSC més PSOEs (avui mateix ha dit alguna frase així l’Iceta) i cantada en espectacular harmonia pels altres membres del govern tripartit. De mal gust perquè bé s’havia de fer servir algun instrument, i es va utilitzar la única cosa que hi havia. Se li pot retreure, en tot cas, la tardança en modificar-lo, però TOTS van acceptar l’actual Estatut. I em sembla de mal gust perquè el mínim que es pot demanar ara és que, ja que ens volen convèncer que s’ha de canviar per a "progressar", el canviem per un que estigui, com a mínim, al límit mateix del que ens marca la puta constitució espanyola dels collons. Com a mínim!.
Tercer. Seguint amb el que deia anteriorment, no ens val augmentar la capacitat teòrica de tenir competències (exclusives o excloents, tant s’hi val!) si no podem gestionar TOTS els nostres diners. Euskadi va presentar-se a Espanya amb una proposta de mínims que era aconseguir l’estatus d’Estat lliure associat (personalment, una proposta molt light). Aquesta força i determinació no li ve donada per la seva migrada (en el sentit de poc arrelada en el conjunt de la població)cultura o marcada identitat pròpia. La seva força ve donada pel fet d’haver estat decidint, gestionant i administrant els seus recursos. La seva força ve donada pel fet de considerar-se i actuar com un Estat, ja que els seus habitants poden notar que són un Estat. Que Espanya els va ignorar? Doncs sí, igual com ens ignora a nosaltres.
Quart. Continuant amb la idea anterior. Quan Carod demana "sentit d’Estat" què collons demana? Tenim un poder similar, comparativament amb les atribucions que es tenien en l’època, al que podia tenir una Diputació d’àmbit regional. Fins i tot, comparativament, les diputacions tenien més recursos respecte a les competències que gestionaven (ara passa el mateix amb les diputacions provincials). Per què no demana sentit d’Estat al PSC per demanar el concert econòmic? La resposta, no per dura, deixa de ser simple: perque el PSC, Esquerra i ICV tenen sentit d’Estat…espanyol. I Convergència, si fos a la Generalitat, també tindria aquest sentit. Els ideals només són per als que no vivim de la política. Ells no aniran mai en contra de la mà que els dóna de menjar, tingui talante o bigoti. Però també saben que ens han de donar peixet als que defensem la llibertat dels pobles i, en conseqüència, de les persones.
En definitiva. Esquerra, com Convergència, ignora la vessant nacional (catalana) de les seves bases. El premi, a la llarga, és el bipartidisme tipus Comunidad Valenciana, o sigui, PP i PSOE. I és que, si el que és important és la "política social" (versió ERC) o la "estabilitat del govern espanyol"(versió CiU), per a què collons volem tenir partits nacionalistes catalans?. On ens l’hem de posar el nostre sentiment nacional?. Amb tota aquesta xerrameca del "nou Estatut" el que han aconseguit és desactivar tot (i més) el sentiment català que havia fet aflorar, activar, l’impresentable del bigoti en els seus darrers 4 anys a la Moncloa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sincerament, no veig per enlloc que CiU sigui nacionalista, tant en Pujol com en Mas han dit publicament que són espanyols, i per la miltància que conec penso que molts del PSC han fet més per Catalunya que la colla d´arribistes provinents d’Adigsa o senzillament de sectors dretans que militen a CiU. D’en Duran millor que ja ni en parlem. I allò de : "Convergència no ha fet res en 25 anys…..", és ben cert. És obvi que si ara hem de fer l’Estatut i un nou finançament és perquè CiU no ho ha fet.