Brillant aportació d’una nova perspectiva respecte del gran trauma de la humanitat, sobretot de la part de la societat occidental, que va ser el nazisme. És la perspectiva més humana. És Justificar allò que és injustificable emparant-se en la pròpia debilitat humana. Ser còmplice d’aquells fets per haver-se deixat engolir per la espiral intolerant que la mateixa societat havia creat i anava alimentant. I és la presentació d’un Hitler més humà, visió molt més aproximada a la realitat que totes les que s’ havien fet fins ara, que el presentaven gairebé com un monstre dels que apareixen a les pel.lícules de terror. Era un boig, un visionari cruel i despiatat, mentider, intransigent. Però també era educat, sensible, agradable. Vaja, una autèntica persona humana…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vaig veure la película, als meus 54 anys, ja feia molts anys que llegia literatura historica i llibres sobre el III Reich.
He arribat a la conclusió que lo mes important de la pelicula es mostrar de quina manera fa servir, la especie humana, el recurs (no gaire usat per els humans) de la supervivencia.
Vaig arribar a la conclusio que lo mes important per a la senyoreta Jung (crec es deia aixi) era sobeviure.
Lo mes important per Hitler, era convencer de la seva “realitat” als altres, fins al ultim moment, tant ultim com la seva mania persecutoria a la raça jueua.
Es la meva opinió de la pelicula. No pas del Hitler.
Heratos