Hi ha un joc de cartes que es diu el canari, que es basa en la sort i, en gran mesura, en la teva capacitat d’enganyar la resta (fer una catxa). Així, els partits catalans van començar el joc del nou estatut afirmant que tenien bones cartes, i que no tindrien cap problema per sortir-se’n i acabar cobrant el poso (els diners que s’aposten en cada jugada). A mesura que els repartien les cartes, han vist que no tenien res, que se n’havien d’anar a dalt (no jugar). Però com que ho havien dit abans de jugar, han provat sort amb el robo (més cartes que es donen als que juguen). I no han robat res de res… I saben que no se’n poden sortir, però ara estan obligats a jugar aquesta mà.
En teoria, van fer bé de fer la catxa abans de començar a jugar, perquè aixi podien enganyar la resta. El problema és que jugaven amb cartes marcades i no van dir res. En aquest cas, no serveix de res ser bon jugador. El que no havien d’haver començat és la partida, no la mà de l’Estatut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!